ACTIVITAT 8. Defineix

Posted in | en 10:59
  1. Saber ordinari: és aquell que es basa en l'experiència de la vida quotidiana, no preté ser sistemàtic i es pregunta el QUÈ?.
  2. Tècnica: consisteix en saber com fer certes activitats
  3. Saber artístic: està més vinculat amb la narració que amb l'explicació. L'art ens ensenya a comprendre el sentit de la vida, moltes vegades junt amb la filosofia.
  4. Saber científic: es centra en el PERQUÈ?. Busca l'organització sistemàtica del coneixement. És un saber sistemàtic, rigorós i crític.
  5. Experiment: conjunt d'activitats, convenientment planificades amb ajuda de fórmules matemàtiques amb les quals es pretén descobrir com són les coses.
  6. Mètode: manera de pensar o actuar prèviament planificada, ordenada i orientafa a la consecució d'un fi. Normalment utiliztat a la ciència.
  7. Ciències formals: es refereixen a la forma dels raonaments. predomina el contingut sobre la forma. El seu ideal metodològic el formen: axiomes, regles de formació i transformació i teoremes.
  8. Axioma: principis fonamentals indemostrables dins del sistema. Ex: "El tot és major que la part.
  9. Inducció incompleta: es recolza en una sèrie de comprovacions individuals, que no inclouen la totalitat dels casos possibles.
  10. Hipòtesi: proposició que encara no ha estat verificada. Quan ho estigui passarà a ser una llei.
  11. Deducció: procés que permet arribar a una conclusió a partir de diverses proposicions donades anomenades premisses.
  12. Teoria científica: conjunt de lleis científiques que pertanyen al mateix objecte d'estudi.
  13. Falsació: consisteix en refutar la hipòtesi quen no concorda amb els fets del món.
  14. Comprensió: consisteix en captar el sentit de les accions , per tatn, situar-se dins dels fets.
  15. Mite: narracions fantàstiques que intenten explicar l'origen de l'Univers recorrent a forces sobrehumanes.
  16. Mètode empiricoracional: té l'origen en Aristòtil. Té dues fonts de coneixement: els sentits i l'enteniment i té com atasca esbrinar l'essència d'una cosa.
  17. Empirisme: recolza l'experiència i afirma que no hi ha res innat, que la nostra ment és un paper en blanc que es va omplint en funció de l'experiència sensible.Alguns autors són: Locke, Berkeley, Hume.
  18. Racionalisme: afirma la primacia de la raó sobre l'experiència. Recolza la idea de que hi hagin idees innates i diu que els sentits enn enganyen. Alguns autors son K.Popper, H.Albert.
  19. Revolució Copernicana del coneixement: és el canvi de perspectiva que va fer Copèrnic sobre la distribució del cosmos.
  20. Jocs de llenguatge: maneres diferents d'utilitzar el llenguatge i models que descriuen situacions comunicatives.
  21. Hermeneutica no normativa: és aquella que no poda normes a la comprensió.
  22. Pretensions de validesa de la parla: condicions que ha de tenir un acte comunicatiu per poder arribar a la comprensió. Són: veritat, veracitat, intel·ligibilitat i correcció moral.

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • Twitter
  • RSS
Read Users' Comments (0)

ACTIVITAT 7. Biografia de Wittgenstein

Posted in | en 5:27

Filòsof britànic que va néixer a Àustria en 1889. Fill d'un important industrial de l'acer, va estudiar enginyeria a Berlín i en Manchester, on va treballar com investigador en el camp de l'aeronàutica durant tres anys. Va començar llavors a interessar-se per les matemàtiques i la filosofia, i es va traslladar a Cambridge per estudiar lògica sota la direcció de Bertrand Russell (1912-1913). En aquest temps va aprendre les idees que després va desenvolupar en Tractatus, obra que va redactar durant la Primera Guerra Mundial, en la qual va combatre com voluntari de l'exèrcit austríac. Al reincorporar-se a la vida civil, va renunciar a la fortuna heretada del seu pare en favor de dos de les seves germanes. Van seguir uns anys d'allunyament de la filosofia durant els quals va ser mestre d'escola (1920-1926), per a ocupar-se després com arquitecte del projecte i l'edificació de la residència a Viena d'una de les seves germanes. En 1929 va regressar a Cambridge para dedicar-se de nou a la filosofia, i aquest mateix any va obtenir el doctorat després de presentar com tesi el Tractatus davant un tribunal format per B. Russell i G. I. Moore (a qui Wittgenstein va succeir en la càtedra de filosofia deu anys més tard). En 1947 va abandonar l'ensenyament, insatisfet amb la seva activitat com professor i desitjós de «pensar en solitud». La seva filosofia sol considerar-se dividida en dues fases, la segona d'elles caracteritzada per una crítica radical de les tesis defensades en la primera; existeixen, amb tot, trets comuns a ambdues, com l'interès per analitzar el llenguatge com mètode de reflexió filosòfica. El primer Wittgenstein està representat pel Tractatus, conjunt de aforismos escrits amb un llenguatge bastant críptic, que, inspirats en el atomismo lògic de Russell, investiguen les relacions entre el llenguatge i el món; el llenguatge «figura» el món en la mesura que comparteix amb ell la mateixa estructura lògica, la qual no pot «ser dita» en el llenguatge, sinó tan sols «mostrada», doncs és la condició de possibilitat per a dir qualsevol cosa. D'altra banda, també és el seu límit, en la mesura que el llenguatge no pot sinó figurar el món i, per tant, gens es pot dir sobre qüestions ètiques o estètiques, que, segons considera el filòsof, són les veritablement importants. El segon Wittgenstein, no obstant això, va sotmetre a crítica el supòsit bàsic del Tractatus que la lògica posseïx una relació privilegiada amb l'estructura del món. Va considerar que aquesta corresponia tan sols a un dels possibles usos del llenguatge (en manera declarativa i descriptiu), però que no tenia en compte la llista oberta de «jocs de llenguatge», entre els quals es podria contar el preguntar, l'exclamar o el contar acudits. El significat d'un terme, a més, no pot dependre d'una projecció mental, sinó del seu ús social, doncs d'una altra manera no s'entén que sigui comprès pels altres. Ambdues precisions mostren la nova preocupació de l'autor per integrar el llenguatge en el complex de l'acció i de la societat, abandonant la idea de trobar un model ideal que no derivés en un reduccionisme. Wittgenstein va anar una figura crucial en el desenvolupament de la filosofia analítica posterior tant per la seva influència sobre alguns membres del cridat Cercle de Viena ?encara que ell no anés un positivista lògic? com pel magisteri que va exercir des de Cambridge, on es desenvoluparia la cridada filosofia del llenguatge ordinari.
Wittgenstein va morir a Regne Unit el 1951.
  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • Twitter
  • RSS
Read Users' Comments (0)

ACTIVITAT 6. Comentari text pàg.28 "L'objecte de la filosofia"

Posted in | en 5:24

L' objecte de la filosofia és l' aclariment lògic del pensament. La filosofia no és una teoria, sinó una activitat. Una obra filosòfica consisteix essencialment en elucidacions. El resultat de la filosofia no són " propocicions filosòfiques" sinó l' aclariment de les propocicions. La filosofia ha d' aclarir i delimitar amb precisió els pensaments que d' una altra manera serien, per dir-ho així, opacs i confusos.
Adaptat de Ludwig Wittgenstein, Tractatus.



1. Idees principals del text


Aquest text de Ludwig Wittgenstein tracta sobre la filosofia, la qual afirma que no té un contingut propi sinó la funció d'interpretar i aclarir els diferents enunciats. Està explicant quina és la tasca de la filosofia.


2. Posa un títol al text


Aclariment dels pensaments filosòfics


3. Funció de la filosofia segons el text


La filosofia segons el text és una activitat que pretén l'aclariment de pensaments que són confusos, opacs, obscurs


4. Per què Wittgenstein afirma que la filosofia és una activitat? Comenta la frase subratllada.


Perquè diu que es basa en elucidacions, és a dir, en aclariments, definicions, i un aclariment d'un dubte es una tasca, per tant, una activitat.


En la frase subratllada l'autor pretén explicar i aclarir que la filosofia té una tasca lògica lingüística, no ha de pretendre parlar sobre el món, per això es diu que no és una teoria sinó una activitat. Aquesta activitat ha de consistir en aclariments dels enunciats, ha de donar rigor a aquells pensaments confusos, contradiccions, a allò que no té sentit.


5. Quin mètode defensa l'autor? Compara'l amb dos més?


Wittgenstein defensa el mètode analiticolingüístic, en el qual la filosofia pretén una tasca o activitat, analitzar el llenguatge i intentar aclarir-lo, perquè els pensaments filosòfics creen confusió, tal com diu en el text.


Pel que fa l'hermenèutic, tot i que també se centra en el llenguatge, com l'analiticolinguístic, té la funció d'interpretar textos i accions i comprendre el seu sentit. mostra molt d'interès en intentar comprendre i no considera prou l'explicar.


El mètode empiricoracional, se centra, com el trascendental, l'empiriste i el racional, en esbrinar l'origen del saber. Vol conèixer el que és comú a tots els éssers humans, l'essència, quelcom que sempre roman, que no varia.


Video, anàlisi del llenguatge
http://www.youtube.com/watch?v=4TEkGT0BqEA

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • Twitter
  • RSS
Read Users' Comments (0)

ACTIVITAT 5. És el jo realment la primera veritat?

Posted in | en 5:22

Crec que si que és la primera veritat perquè som éssers racionals, que pensem, que tenim consciència , que raonem i, per tant, existim.

Tothom s'ha preguntat alguna vegada que hi ha després de la mort, eixò és un somni del qual despertarem quan morim? quan morim, deixarem de pensar, de ser éssers racionals i per tant, d'existir?

Realment el present és inexistent perque quan tu dius que una cosa és present, quan passi el mínim instant de temps ja és passat, per tant l'espai i el temps són dos termes subjectius, sense existència real.

Él jo es un terme propi de cada persona i irrepetible perquè quan penses en el teu jo, tots els altres son tu.

Per tant, crec en el jo, crec en un interior que és propi, únic, intel·ligible per tu mateix, i que estem vivint una realitat, cadascú la seva i a la seva manera pero hi ha tants "jo" com persones, dintre d'un mateix àmbit comú.

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • Twitter
  • RSS
Read Users' Comments (0)

ACTIVITAT 4. Mètodes del saber científic

Posted in | en 4:46
  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • Twitter
  • RSS
Read Users' Comments (0)

ACTIVITAT 3. Preguntes de comprensió pàgina 17

Posted in | en 4:19
1. Escriu una definició de saber utilitzant les teves pròpies paraules.
Tenir coneixement, adquirir-lo i ser capaç de comprendre'l.

2. Què significa que les dades de l’experiència han d’incloure’s sempre en un context teòric que les faci intel·ligibles?
Les dades de l'experiència en si mateixes són caòtiques, desordenades. La raó ordena allò divers que ens ve donat dels sentits.

3. Quin tipus d’experiència, d’entre les anomenades, pot produir contemplar un quadre? Descriu-la.
Saber artístic, ja que l'art ens parla de la vida, podem observar la bellesa, el context històric, el perquè succeeix la imatge (saber filosòfic).




4. Hi ha alguna relació entre el saber científic i el tècnic?
Si, els dos persegueixen el control i el domini del món, la tècnica repta a la ciència i la impulsa a nous descobriments. I també es relacionen per interacció, per exemple, no es pot avançar en el descobriment d'una nova vacuna (ciència) sense un microscopi (tecnologia).
  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • Twitter
  • RSS
Read Users' Comments (0)

ACTIVITAT 2. Què és la filosofia?

Posted in | en 4:09
La filosofia és l’estudi que es basa en el raonament de tots els perquès de la vida.
La gan majoria d’éssers humans sentim curiositat i volem anar més enllà i ens preguntem questions sense resposta, com: què som? on anem? d’on venim? Per què existim? Perque hi ha el univers? Déu existeix?
Volem obtenir respostes, volem adquirir coneixements, donar-li un sentit a la nostra vida i a l’entorn del nostre món. Intentem elaborar les nostres pròpies creences per orientar-nos i saber basar-nos en alguna cosa.
La filosofia tracta els problemes des de diferents punts de vista, mescla la teologia amb la ciència tot i que no es decanta per una d’aquestes. Per exemple els filòsofs plantegen el dubte de la creació de l’Univers, qui va crear el món? Déu? O es va crear pel Big Bang? Uns filòsofs creuen que Déu, d’altres creuen que el Big Bang, alguns intenten demostrar el que creuen, pero al cap i a la fi sorgeixen dubtes i més dubtes.
Crec que el que pretén la filosofia es que el plantegis tots els perquès i reflexionis, busquis la lògica de la vida, per tant, que n’aprenguis.
  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • Twitter
  • RSS
Read Users' Comments (0)

ACTIVITAT 1. Avaluació inicial

Posted in | en 12:43

1. Defineix en un màxim de tres línies que entens per filosofia.
És un tipus de coneixement que reflexiona sobre "el tot", i que es qüestiona els perquès de la vida, encara que no hi hagi resposta.

2. Quins temes tracta?
Llibertat, respecte, éssers humans, dubtes, societat, llibetat, política, vida, mort...

3. Qui era Sòcrates?
Era un filòsof grec, fou mestre de Plató, se’l considera fundador de la filosofia.

4. Quan va sorgir el pensament occidental? segle?
Al segle VI a.C

5. Per què existim?
Conseqüència de l'evolució, per atzar, perque algú ens va crear...

6. Per què existeix la política?
Per controlar la situació i tots els aspectes de la societat d'un territori, per establir una bona conducta.

7.Creus que t'has de comportat seguint uns valors? Per què?
Si, perque has de seguir una conducta correcta i tenir una educació i sobretot, respectar.

8.Creus que ets un bon ciutadà? per què?
Crec que si, perquè se usar els meus drets i alhora compleixo els meus deures i intento fer el correcte sempre.

9. Esmenta cinc filòsofs?
Descartes, Aristòtil, Plató, Kant, Epicur.

10. Per a què serveix la cultura?
Per desenvolupar-se, tenir uns coneixements, per ser racional i tenir coherència.

11. Som lliures?
Si perque podem fer el que volem però hi ha un límits i unes conseqüències, es podria dir que si i que no. La llibertat total no existeix, teva llibertat acaba quan comença la de l'altre.

12. Què és la bellesa?
Allò que sene concepte, plau universalment
















  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • Twitter
  • RSS
Read Users' Comments (0)
Suscribirse a: Entradas (Atom)