ACTIVITAT 22. Doc2 p.139 Comentari de text


1. Idees principals del text
L'autor parla de l'home i del nostre món, un món simbòlic, l'entorn de l'home. Aquest posseeix i/o adquireix una sèrie de facotrs que el condicionen i determinen.
Aquest entorn en el que ens situem i del que estem enbvoltats pot canviar la nostra manera de pensar. L'home no pot pensar de forma objectiva estan envoltat del món simbòlic.
2. Títol
L'ésser simbòlic
3. Anàlisi
L'autor d'aquest text,
Cassirer diu que les persones som animals simbòlics i culturals. segons Rousseau, l'ésser humà a través de la cultura empitjora, en comptes d'anar a millor, és un deteriorament . L'home no pot escapar de la seva cultura, sinó que la solució és adaptar-se al seu entorn. El món que descriu és una sèrie de símbols, dels quals en són l'art, la religió,llenguatge,cultura, tot això forma part d'una xarxa simbòlica L'individu no pot afrontar la realitat de forma immediata. Com més simbòlics som, menys coneixem la realitat física . Per coneixer món ila realitat, són necessaris aquesta sèrie de símbols.
  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • Twitter
  • RSS

ACTIVITAT 21. Definicions Tema 6


Animal cultural: L’ésser humà és un animal peculiar, que s’obre a l’ordre cultural: al llenguatge, la tècnica , la moral, el dret, l’economia, l’art, la ciència i la religió...
Individu: és qualsevol ésser complet que pertany a una espècie, sigui animal o vegetal. Individualisme possessiu: Segons aquesta teoria (egoisme ètic), cada ésser humà és l’únic propietari de la seva persona i les seves capacitats i no deu res a la societat per elles.
Sociabilitat natural (Aristòtil): necesita la societat i la cultura que aquesta li aporta per realitzar-se d'acord amb les capacitats pòpies.
Estat de natura: estat original abans de la sociabilització.
Guerra de tots contra tots: Els éssers humans viuen en una associació caòtica, en la qual cadascun, mogut per l’egoisme propi, està en lluita permanent amb els altres.
Antropologia cultural: És l’estudi de les cultures humanes. Estudia la manera de viure dels diferents grups humans i l’evolució que ha experimentat.
Socialització primària: Té l’objectiu d’introduir el subjecte en la societat i es desenvolupa el si de la família durant la primera etapa de la infantesa.
Socialització secundària: És un procés pel qual s’interioritzen mons institucionals que contrasten amb el món de base adquirit en la socialització primària.
Cultura: Conjunt d’artefactes, idees, valors, tradicions i costums que un determinat grup accepta com a pròpies.
Subcultura: maneres i nivells de viure una mateixa cultura
Contracultura: moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica .
Nous moviments socials: manifestació contracultural. Intenten trobar un sentit a l’existència per diferents mitjans (Internet, xarxes socials...).
Etnocentrisme: analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura, que es converteix en la mesura per valorar les altres.
Racisme: defensa l’existència de races superiors i races inferiors.
Aporofòbia:consisteix en el rebuig i el menyspreu envers el pobre.
Interculturalisme: parteix del respecte a les altres cultures, però supera les mancances del relativisme cultural perquè propugna la trobada entre les diferents cultures en condicions d’igualtat.
Relativisme cultural: analitza les diverses cultures des dels seus propis valors i no des d’una cultura aliena, i recomana la tolerància cap a les diferents expressions culturals.
Universalisme: hi han valors universals i una moral per a tots les cultures.
Multiculturalisme: És dóna quan en un grup hi conviuen diverses cultures o ètnies.
Contractualisme: l' ésser huma no és sociable per naturalesa, si´nó que estableix un contracte.
  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • Twitter
  • RSS

ACTIVITAT 20. Com podem conviure amb les diferents cultures?


Per poder viure en pau i sense discriminacions ni racisme, segons la meva opinió, s’haurien de respectar totes les cultures i religions i les maneres de pensar. El respecte és fonamental per poder parlar d’una convivència en harmonia entre les diferents cultures i religions del món. Hem d’aprendre a respectar les diferencies però la falta de coneixement dels diferents costums fan que es donin malentesos que creen conflictos i conclusions que poden ser falses. Entenc que si una persona va a un país, a la gent d’allà li agrada que es comporti com a tal, i pot adaptar-se als costums extrangers, pero també crec que la gent que ve aquí s’hauria d’adaptar també a les postres costums. Per mí no són necessàries les discriminacions i el racisme que hi ha actualment, és una quesito d’igualtat, si la gent arribés a un acord, seria molt més fácil arribar a una convivècia enriquidora perque així com diu la carta de pau de l’ONU, «Las personas, por el sólo hecho de existir -habiendo podido no existir-, tenemos una relación fundamental: ser hermanos en la existencia».
Hi ha una gran dificultat en assolir aquest objectiu ja que les diferències entre els ideals de les cultures són abismals, allò que es considera atemptar contra la llibertat de les persones per a una religió, per una altra és totalmente obligatori o normal, allò que en la Nostra religió es consideren temes tabús, en les altres religions son les principals característiques que les definiexen.
Si ja es difícil el fet de conviure en un simple país, ho es molt més a nivell mundial. Si per exemple, a Espanya ja existeixen moltes maneres de pensar com son els partits polítics, i ja hi ha alguns enfrontaments i desacords entre la societat malgrat es comparteixi una religió o cultura, amb altres paísos els enfrontaments serien pitjors, la dificultat augmenta. Però la majoria de les persones no podem parlar profundamente dels conflictes perque ignorem i desconeixem gran part dels ideals de les altres religions.
Així que en conclusió, crec que es podría millorar la situación envers al racisme i la xenofòbia i les dificultats i desigualtets que hi ha actualmente, si cadascú, sigui d’una religió o d’una altra, pensi d’una manera o d’una altra, posa una mica de la seva part per estabilitzar aquesta situació.
  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • Twitter
  • RSS

ACTIVITAT 19. ACTIVITAT 3 p.133


3. Analitza el contingut de les afirmacions següents i indica com les valoraria algú que assumís una actitud intercultural.
Jo et tolero, admeto que les entenguis així, però cadascú a casa seva.
Els immigrants que viuen al nostre país han d’acceptar totes les nostres formes de vida.

Es tractaria de relativisme cultural, ja que el subjecte entén la manera de pensar de l'altra cultura però posa limitacions i no promou la relació amb les altres cultures, es probable que apareixi una mica de racisme, que el relativisme no pot evitar.
L'interculturalista intentaria arribar a un acord per conviure en pau i bé amb l'altra cultura.

És ls immigrants que viuen al nostre país han d'acceptar totes les nostres formes de vida.
Es tracta d'etnocentrisme, ja que el subjecte analitza l'laltra cultura desde la seva i aquesta es converteix en mesura per valorar l'altre, aquest ha d'adaptar-se a la nostra cultura.
L'interculturalista mantindria una actitud dialogant, amb tolerància activa com l'universalista.

És normal que apareguin barris aïllats de gitanos, perquè són gent amb una forma de vida pròpia; no hi veig res de negatiu.
Jo diria que és una mica de relativisme, ja que tolera i no posa en contra res envers els gitanos, no hi veu res de greu, però no mostra interès per establir el diàleg.
L'interculturalista intentarua integrar aquests barris de gitanos i no es mantindria al marge, hi hauria un terreny comunitari per les diverses cultures.


Com han de tenir feina els immigrants si no en tenim nosaltres
Es tracta de l'etnocentrisme, no tracta als immigrants com als espanyols, amb aquesta frase es nota que ell creu que són inferiors, podria haver una mica de xenofòbia i, clarament, l'aporofòbia.
L'interculturalista veuria l'altra cultura al mateix nivell que la nostra i no li faria res si un immigrant troba feina i un d'aquí no, ja que per a ell tots són persones amb els mateixos drets.

És impossible entendre’s amb els paios!

Es tracta del relativisme, ja que exposa que la comunicació amb els altres països i cultures és imossible.
L'interculturalista tindria com a objectiu promoure el diàleg i solucionar els problemes mundials.

Si al seu país no hi estan bé, és culpa seva. Què podem fer-hi nosaltres?

Es respecta l'altra cultura, és manté al marge, no te interés en dialogar amb l'altra cultura: reativisme.

L'interculturalista s'interesaria per saber-hi més i mostrar la seva colaboració amb l'altra cultura.

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • Twitter
  • RSS

ACTIVITAT 18. La ciutat, font de civilització pàg.130


- Què enten l'autor per "civilització? Entén com a civilització una responsabilitat de la ciutat,´el que fa que siguem éssers sociables. segons l'educació que rebis a la civitas, així seràs de culte i per tant, de civilitzat.


-Quina és la contribució de la ciutat a la civilització? La ciutat és la font de civiliztació de la cultura, ensenya a ser civilitzat, ens domestica, ens ensenya cultura, moralitat, és un instrument civilitzador d'educació.


-Ciutats que hagin estat influents i contribució: França, Espanya, van influir en l'hàbit de construïr una catedral a cada ciutat, Atenes va influïr en la democràcia, Roma i Barcelona van aportar els moviments de caràcter cultural com l'Humanisme, Renaixença i Modernisme,Nova York i Hong kong influeixen en les formes d'economia, Jerusalem (imatge) en l'àmbit religiós.

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • Twitter
  • RSS

ACTIVITAT 17. Comentari de text p.129 doc. 5


1. Idees principals
La idea que ens transmet el text es què la cultura és una forma de viure, on l'home s'educa. Aquesta està integrada a la nostra societat i és imprescindible per adaptar-nos a ella. La cultura forma part de la vida de tots els éssers humans.
2. Posa un títol al text
La cultura, sempre present
3. Anàlisi del text
L'home viu amb la cultura, és i ha de ser ésser sociable, i aquesta li aporta la satisfacció de necessitat i el procés cap a la civilització. La cultura pretén crear i mantenir una entesa entre les persones d'una mateixa comunitat i dur a terme una bona convivència.
Tant la cultura mental, és a dir, les creences socials, valors, normes... com la cultura material són presents a la societat i sense elles, la forma de viure seria extremadament difícil o impossible.
4. Comparació
El concepte de cultura que mostra l’autor és el fet de que la culltura és la sèria d'artefactes, conceptes, valors, creencer que un grup determinat accepta com a pròpies.Pel que fa la idea de la subcultura, no és esmentada al text, es podria contrastar ja que les persones entre les quals hi ha aquestes diferències en quant creences, nivell econòmic etc. comparteixen la mateixa cultura i també per a totes aquestes persone sla cultura és quelcom necessari que els ajuda en el progrés del dia a dia. L'oposició al concepte del text la veuríem a la contracultura, aquells grups que no consideren la cultura com quelcom necessari, és més, la volen modificar i adopten una actitud de rebel·lió (imatge).



  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • Twitter
  • RSS

ACTIVITAT 16. L'antropologia

L'antropologia és la ciència que estudia l'ésser humà de forma holística. Combinant en una sola disciplina els enfocaments de les ciències naturals, socials i humanes, l'antropologia és, sobretot, una ciència integradora. Se la pot definir com la ciència que s'ocupa d'estudiar l'origen i desenvolupament de tota la gamma de la variabilitat humana i les maneres de comportament socials a través del temps i l'espai, és a dir, del procés biosocial de l'existència de la raça humana. L'antropologia té com a objecte d'estudi a tots els humans i totes les dimensions de la Humanitat. Altres disciplines associades a l'antropologia són la lingüística i l'arqueologia. Es distingeix d'altres disciplines per la seva èmfasi en la relativitat cultural, la examinació a profunditat del context i les comparacions transculturals.
Analitza l'home en el marc de la societat a què pertany, com a executor de cultura i, alhora, com a producte de la mateixa; el concepte de cultura és bàsic en antropologia. Es considera que la cultura és un tret bàsic de la natura humana, i que l'home té la capacitat de concebre el món de manera simbòlica, d'aprendre i de transmetre símbols, i de transformar el món, i ell mateix, utilitzant aquests símbols.

ANTROPÒLEGS IMPORTANTS

1.James George Frazer (Glasgow, 1 de gener de 1854 – Cambridge, 7 de maig de 1941), antropòleg escocès, fou dels primers estudiosos moderns sobre màgia, mitologia i religió comparada. Frazer va dur una vida aïllada i tranquil•la, i malgrat la ceguesa que va patir des de 1930, aquesta rutina li va permetre escriure una impressionant quantitat d'estudis, mentre exercia la docència. la seva tesi no està suficientment provada, malgrat la qual cosa impressiona la capacitat de Frazer de relacionar diferents mites i rituals de diverses cultures que semblen abonar molt seriosament la idea que màgia, ciència i religió no marxen per camins distints.

2.Claude Lévi-Strauss (Brussel·les, 1908 - París, 2009) fou un antropòleg francès. Professor de sociologia a la universitat de Sao Paulo de 1935 a 1939, s'interessà per les poblacions indígenes de Brasil i realitzà diversos treballs de camp entre els indis bororo i nambikwara. Al 1959 va ocupar la càtedra d'antropologia social al Col·legi de França, que va mantenir fins la seva jubilació al 1982. Teòric destacat de l'estructuralisme, fou el seu introductor al camp de l'antropologia cultural i social, tingué també una gran influència per a pensadors com ara Roland Barthes, Michel Foucault, Gilles Deleuze, Jacques Derrida, Jacques Lacan o Judith Butler.


Enllaç: entrevista amb Levi-Strauxx
http://www.youtube.com/watch?v=_Vg4Jx3wzo4
  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • Twitter
  • RSS

ACTIVITAT 15. pàg.120 Doc 1


Quines idees exposades en el text et semblen encertades i quines no?
Primera idea
Quan diu humà jo ho relaciono amb real, i ja que aquesta teoria redueix la realitat humana, és a dir, dels éssers humans, com indica a la frase, no la donaria per certa, ja que l'ésser humà realment és qui és capaç d'intercanviar els béns i els serveis amb la resta de la gent, oferint les seves voluntats i capacitats, i aprofitant també la dels altres.
Segona idea
Ja que no especifica a quin tipus de relació relació es refereix, estic d'acord en l'última part(interès propi), però per mi el fet de que en alguns aspectes de la ev vida podries dependre dels altres, aìxò no implica que sempre puguis o hagis de tenir tot tipus de relacions, has de saber centrar-te en la teva llibertat individual i mantenir una relació amb els altres d'igualtat per les dues parts
Tercera idea
No n'estic d'acord, la societat influeix al llarg de tota la teva vida en la teva persona i crec que les capacitats d'un mateix no són innates, sinó que s'han anat desenvolupant mitjançant la teva vida social, la família etc.
Quan algú arriba a tenir una gran capacitat per fer quelcom , és perquè ha estat ensenyat, i això li deu a la societat. Per exemple, un bon metge, que té la capacitat de passar-se la vida estudiant o curant, abans ha estat ensenyat i ha sigut gràcies a una societat que l'ha proporcionat els medis per assolir-ho. O per exemple, algú que és comprensiu, que té empatia, té aquell valor, perquè l'ha anat descobrint amb la societat.
Quarta idea
Crec que l'ésser humà no pot alienar la seva capacitat per treballar, no n'estic d'acord amb la idea, crec que sempre un individu ha de tenir present aquesta capacitat en el dia a dia.

Cinquena idea
crec que la definició de la societat seria tan extensa, que no es pot definir en dues línies, i en la societat s'estableixen molts tipus de relacions, no només d'intercanvi, en la societat s'estableixen relacions, tot i que les persones no mantiguin contacte. Per exemple a Barcelona, tots els habitatnts que han votat un partit estan relacionats en la manera de pensar.
Creus que l'individualisme possessiu està vigent avui en dia? En què ho notes?
Segons la meva opinió, si que està present avui en dia, la majoria de gent només es preocupa del seu bé, d'allò que més l'interessa, i la gent més propera que els envolta.
  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • Twitter
  • RSS

ACTIVITAT 14. Karl Popper

Sir Karl Raimund Popper ( Viena, Imperi austrohongarès 1902 - Londres, Anglaterra 1994 ) fou un dels més importants filòsofs i sociòlegs del segle XX.
Va néixer el 28 de juliol de 1902 a Viena, en aquells moments situada a l'Imperi austrohongarès però que avui en dia és la capital d'Àustria, en una família de religió jueva convertida al protestantisme. Va començar la seva carrera com aprenent ebenista, però posteriorment va estudiar filosofia a la Universitat de Viena, en la qual es va doctorar l'any 1928. L'any 1929 inicià la seva activitat docent en aquesta universitat com a professor de matemàtiques i física. Sovintejava el Cercle de Viena (neopositivista) sense arribar mai a entrar-hi. El seu pensament va ser influenciat per les seves lectures de Gottlob Frege, Alfred Tarski i Rudolf Carnap.
L'ascens del nacionalsocialisme a Àustria va dur finalment a la dissolució del Cercle de Viena L'any 1936 el seu fundador Moritz Schlick va ser assassinat per un estudiant, la qual cosa fou obertament celebrada per la premsa propera al nacionalsocialisme. El 1937, després de la presa del poder pels partidaris d'Adolf Hitler, Popper, davant l'amenaçadora situació política, es va exiliar a Nova Zelanda, després d'intentar en va emigrar als Estats Units d'Amèrica i Gran Bretanya. Enrere va deixar a tota la seva família, incloent-hi la seva mare malalta; en total 16 familiars de Popper van ser assassinats pels Nazis.
El 1937 va acceptar una proposició de professor associat a Christchurch, on va restar durant tota la Segona Guerra Mundial. El 1945 va tornar a Europa per instal·lar-se a Londres on va exercir de professor de lògica i de metodologia de les ciències a partir d'una proposició de Friedrich August von Hayek, professor a la London School of Economics and Political Science (LSE). Aquell mateix any adquirí la nacionalitat britànica.
El 1969 es va retirar de la vida acadèmica activa, passant a la categoria de professor emèrit, a pesar de la qual cosa va continuar publicant fins a la seva mort, esdevinguda el 17 de setembre de 1994 a l'East Croydon de la ciutat de Londres.
Nomenat Cavaller per part de la reina Elisabet II del Regne Unit l'any 1965, també fou membre de la Societat Mont Pelerin, comunitat d'estudis fundada per von Hayek per promocionar una agenda política liberal, i de la Royal Society de Londres. El 1989 fou guardonat amb el Premi Internacional de Catalunya, en la seva primera edició i concedit per la Generalitat de Catalunya.

Obres: cliqueu a "obras en español"


Enllaç: Popper: Racionalismo crítico
http://www.youtube.com/watch?v=lPYSCIsZHO4
  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • Twitter
  • RSS

ACTIVITAT 13. Comentari de text pàg 92 doc.14


1. Idees principals del text
Aquest text tracta sobre els conceptes de verificació i falsació. Quelcom que es pot refutar por ser cert i acceptable. Mai podem arribar a una verificació absoluta perquè per cada encunciat que fem no es pot analitzar tots els casos possibles de tot el món.
Destaca l'asrimetria entre allò vertader i allò fals.
Ubna teoria o una hipòtesi és científica si pot ser falsada amb els fets de l'experiència. És possible adquirir enunciats singulars a partir de la falsació d'encunciats universals.

2.Posa un títol
Veritats eternament?
3. Anàlisi del text

L'autor afirma que els enunciats per poder ser científics han de poder ser falsats. criteri de falsabilitat.
Per l'autor, el Cercle de Viena s'equivoca quan diu que un enunciat no pot ser verificat eternament. Així que allò científic ha de poder ser refutat.
‘Demà plourà o no plourà’ és un enunciat cert, no molt empíric que es contradiu, si passa el primer no pot passar el segon, si plou, no pot no ploure. Si es falsa un, és cert l'altre i a l'inrevés.
‘Plourà aquí demà’, l'enunciat pot ser refutat perfectament. Es por arribar a enunciats universals a partir de l'observacíó.

4. Comparació

Aquest text de Popper critica el racionalisme, pròpi del Cercle de Viena. Segons Popper, hi ha el la falsabilitat, per a que un enunciat sigui científic hade poder ser refutat. Així que un enunciat amb condicions per ser refutat serà científic.
Per a Popper la inducció no té molta coherència.
Hi ha una concepció inductivista, la qual considera que les teories científiques es deriven delsfets de l'experiència, que la ciència és objectiva ,és un coneixement cert i fiable. Per tant, el que no es pot verificar-, no és científic i sense mancat de sentit. Que succeeix?Tenim el problema de lainducció, no es pot obtenir un enunciat universal si no s'han registrat tots els casos possibles que existeixen al possibles.

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • Twitter
  • RSS

ACTIVITAT 12. Definicions TEMA 2



  • Coneixement: relació entre un subjecte i un objecte amb l'objectiu d'aprehensió.

  • Ultimitat: una de les característiques bàsiques de la metafísica, el seu intent d’arribar a les qüestions últimes, a aquelles la resposta de les quals no admet seguir preguntant més.

  • Subjecte: protagonista de l'acció de conèixer

  • Creença: creure que X és vertader, estar segur, però no poder convèncer els altres.

  • Interès emmancipador: alliberar els éssers humans de la dominació, la repressió de la religó de l'estat de la política...

  • Raó teòrica: és aquella que s’orienta cap a la contemplanció del món, és a dir, cap al coneixement de la realitat, intentant desxifrar-la, explicar-la i comprendre-la.

  • Dogmatisme: el dogmatisme manifesta l'actitud ingènua dels que estan segurs de conèixer, presuposen la capacitat de les nostres facultats de coneixement.

  • Escepticisme: considera impossible obtenir coneixements fiables, afirma que no podem arribar al coneixement autèntic de la veritat.

  • Perspectivisme: si que es pot arribar al coneixement de la veritat, de forma i perspectiva diferent. Un filòsof molt important és Ortega y Gasset. ( si cliqueu veureu un enllaç d'un text sobre el perspectivisme d'Ortega y Gasset).

  • Realisme: La realitat exiteix independentment del subjecte i el subjecte la pot conèixer tal com és.

  • Idealisme: afirma que la realitat no existeix independentment del subjecte que la coneix, no podem arribar a coneixer-la.

  • Noema: objecte de la consciència.

  • Prejudici: judicis prèvis que hem adquirit per educació, condicionen la nostra visió del món.

  • Ignorància: estat de la ment en que s'admet el desconeixement sobre un assumpte.

  • Autoritat: És un dels criteris de la veritat, segons el qual, una afirmació s’accepta com a certa perquè prové d’algú a qui es concedeix el crèdit pel coneixement que té de la matèria.

  • Veritat com a correspondència: la veritat s'entén com una relació entre el subjecte i l'objecte anomenada correspondència.

  • Criteri contextual: virtut del qual res és cert o fals aïlladament.

  • Utilitat: considera que allò que és correcte és allò que proporciona el major bé possible a la major quantitat de persones possible.

  • Consens: acord entre un determinat grup de persones sobre un tema concret.

  • Contingència: quelcom és, però podria no haber sigut o deixar de ser.

  • Realitat virtual: conjunt de èrcepcions i sensacions generades amb l'ajuda d'un suport tècnic o aparell. (imatge)

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • Twitter
  • RSS

ACTIVITAT 11. pàg. 51 nº7

Són reals o semblen reals? En quin sentit són aparença o realitat? Justifica la resposta


Un miratge: no és més que un clara aparença perquè ni tan sols es pot veure sempre ni percebre i, segons els ulls d'una altra persona per exemple, no el veu.

Que em toqui la loteria: es una possibilitat, ja que encara no ha passat però pot arribar a ser un fet verídic, del qual es tindrà constància i el qual tothom que vulgui podrà comprovar, per tant, una realitat.

Lara Croft: és una aparença que no podria arribar a ser realitat, ja que la persona a la que se li anomena Lara Croft mai no ho podrà ser perque ja és una persona i no podria ser una altra. Podriem anomenar Lara Croft a un nou individu però no seria real, ja que aquest no compliria totes les característiques del que hi ha darrere de les dues paraules.


Napolleó Bonaparte: apriori diria que és real, perquè el primer que pensen quan veiem aquest nom seria en una persona. Però el que jo penso és que, jo no l'he vist mai, no l'he percebut, jo noen tinc constància de que aquesta persona existeixi i si ens guiéssim per la frase de l'idealisme: "allò que jo no percebo, per a mi no existeix", Napoleó Bonaparte seria només una aparença.


  1. Una flor de plàstic: podem entendre el que rebem per l'experiència sensible com una impressió, uan realitat. Jo veig l'objecte, el percebo, per a mi és real. Però també el puc veure com una aparença si penso que el que veig és només un conjunt d'àtoms units que donen una forma, però no els podem veure.

  2. El meu aprovat: a simple vista pensaria,´és real, si aproves tens una conseqüència que fa que el fet sigui real, però si ens plantegem, què és un aprovat? és un conjunt d'àtoms , un objecte? No, es quelcom abstracte del qual se'n percep l'efecte. Aquest fet posa en dubte si és real o aparent.

La meva alegria per l'aprovat: es una realitat, durant el període de temps que dura, en tens constància, t'agrada, la sents, per a tu existeix. Però quan va passant, va cambiant i va fent-se una simple aparença que, al cap d'un mes, podràs recordar però ja no és real.


Els records de l'estiu: per a mi seria com l'anterior, en l'interval de temps que va durar, va ser real, vas viure els fets, en vas tenir constància, però ara mateix què tens d'ells? una certa impressíó, que recordes haver-la viscut però que ara no la pots sentir, crec que seria segons l'idealisme, que com ja no ho vius, no existeix.


Els amics del xat: mescla entre realitat i aparença, jo crec que és més bé una aparená, perque tu no pots crear-te la teva realitat imaginant-te qui s'amaga en l'altre ordinador, si no és com tu t'imagines? I si en comptes de ser un adult és un nen? ja no és la realitat, pots pensar que és real pel fet de que tu obtens una resposta al teu estímul, que tu no parles al no res, però no saps amb que/qui parles, per tant per mi aquesta petita característica de la realitat no compensaria, per tant és aparença.


El somni d'aquesta nit: és com els records de l'estiu, un somni el definiriem com a irreal però mentre el somni trancorre, el cervell està pensant, per tant, alguna cosa s'està duent a terme, està existint. Tot hi que quan passa, a vegades ni tan sols ens enrecordem, per tant és una aparença, és com si no hagués existit.


La meva imatge en un mirall:el mirall reflexa la realitat, el jo, però allò que veiem al mirall no és realment el jo així que si giro la vista o m'en vaig allò reflxat al mirall deixa d'existir, d'alguna manera s'en va, per tant és una parença, perque el que jo veig al mirall és un reflexe de la realitat.


Triangle equilàter: és una realitat, tot hi que es designés amb un altre nom, continuaria sent la mateixa figura, així que és una realitat total. Igual que el 2x2=4.


La mort: és una realitat, ja que no podria no haver existit i no deixa ni deixarà d'existir, és quelcom que va més enllà del coneixement universal i que sempre farà efecte en tothom , to hi que varïi el temps en que ho faci.


El que sento al veure una pel·lícula: mentre sento, el meu cos està fent que alguna cosa existeixi, així que, durant l'interval que jo penso hi ha una realitat, unes conseqüències, però és quelcom passatger, que no roman al cos, que després ja no es manifesta així que per mi seria una aparença. A més no és quelcom invariable, ja que si aquella pel·licula hagués sigun d'una altra manera, potser a mi no m'hagués agradat i m'hagués causat una altra sensació.


Una pel·lícula: una pel·licula existeix, en podem tenir constància, però podria no haver existit, si aquella pel·lícula es trenca, ja no obtenim el que vol transmetre, el seu contingut, per tant, deixa d'existir, així que per ami no és quelcom real totalment tot hi que tingui característiques que es relacionene amb la veritat.

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • Twitter
  • RSS

ACTIVITAT 10. Comentari de text Doc.8 pàg.43



Veritat, realitat, concordança

Idees principals
L'autor defensa com veu ell la veritat. Afirma que perque poguem acceptar un enunciat com a cert, aquest ha de concordar amb la realitat. Quan la realitat i la veritat es corresponen o concorden, es perquè allò és cert. Compara el que es diu d'una cosa amb el que és.


Posa un títol
Enunciat, certesa, per tant lògica



  1. Anàlisi
    L'autor es pregunta què és cert i què no és cert. La veritat ha perdut el seu significat original.
    Quan quelcom és real, és cert. Hi ha una concordança entre el nostre estat de seguretat sobre la realitat i el que es cert vertaderament.
    L'objectiu de Heidegger amb el text és expressar que si no tenim enunciat, no hi ha certesa, perquè no hi ha lògica.


Comparació
En el text trobem el concept d'autoritat, és a dir, una veritat és acceptada perque és onada per algú entès n la metèria, un expert.També trobem la tradició, és a dir una costum que s'ha mantingut durant molt de temps i la societat la donem com a certa

L'autor defensa la teoria de la veritat de la correspondència, que veiem que expressa la relació entre el que es diu d'una cosa i el que és(realitat).



L'autor: Martin Heidegger
Martin Heidegger (Meßkirch, Alemanya, 26 de setembre del 1889 - Todtnauberg, Alemanya, 26 de maig del 1976) fou un filòsof alemany.
Va estudiar teologia catòlica i més tard filosofia a la Universitat de Friburg de Brisgòvia, on va ser alumne d'Edmund Husserl, el fundador de la fenomenologia.
Va començar la seva activitat docent a Friburg en 1915, per a després ensenyar durant un període (1923-28 a Marburg. Va retornar a Friburg en aquest últim any, ja com Professor de Filosofia.
Va influir molt especialment en l'obra de la filòsofa Hannah Arendt. L'estil didàctic i escriptural de Heidegger en "Ésser i Temps", va influir en l'estil que utilitza Jean-Paul Sartre en "L'Ésser i el no-res", i fins i tot en el de Jacques Lacan quan redacta els seus "Escrits". Ara bé,l'obra de Heidegger aborda, en tractar problemes ontològics, també problemes de tipus semiòtic, és d'aquesta manera que influeix directament en els hermenèutics: Paul Ricoeur, Rudiger i Hans-Georg Gadamer.
- Períodes de la seva obra
La casa on Heidegger es va criar a Meßkirch
Tomba de Martin HeideggerL'obra de Heidegger sol entendre's com separada en dos períodes distints, pel que és habitual parlar de dues etapes o moments en el seu pensament:
Moment que se serveix de l'analítica existencial com instrument o "prolegomen" per a una nova metafísica.
Un segon període en el qual, com el propi autor assenyala, concep el seu pensament com el desenvolupament d'una "història de l'ésser". L'objectiu fonamental d'aquesta "història de l'ésser" radica en la comprensió dels vincles entre el desenvolupament de la qüestió de l'ésser en la filosofia i la història d'Occident.
En conseqüència, en ambdós períodes hi ha un mateix objectiu unificador: l'elaboració d'un nou concepte d'"ésser". El primer ve marcat per la seva principal obra, Ésser i temps (1927), que fa un estudi de la existència humana en el qual confluïxen tres tradicions filosòfiques: Historicisme (Dilthey), Irracionalisme (Kierkegaard) i Fenomenologia (Husserl).
En la segona etapa del seu pensament, el filòsof estudia la història de la metafísica com procés d'oblit de l'ésser, des de Plató, i com caiguda inevitable en el nihilisme (quan es pensa l'ens tan sols, aquest acaba per aparèixer buit). D'aquesta època són especialment interessants les obres que revisa la història de la Filosofia, a través de les quals anirà aflorant una "nova metafísica" que, en realitat, ja estava en germen en Ésser i temps, només que allà va romandre oculta entre els diversos i penetrants anàlisis antropològics que va portar a terme .

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • Twitter
  • RSS

ACTIVITAT 9. Idealisme o realisme?



Crec que és més corrent l’idealisme, ja que la realitat depèn del subjecte tot hi que hi ha una realitat universal, demostrable en algunes ocasions, indemostrable en altres, coses que tothom sap, que són la base del coneixement. Cadascú té la seva realitat, la realitat de cada subejecte es basa en el que aquest veu, percep, sap, coneix, raona… La realitat dels altres, que per a tu són l’objecte, és inexistent per a tu, no la coneixes.
Si veiem una cadira, i ens posen un objecte Carrere, no el podem percebre, no podem usar l’experiència sensible, per tant no gaudim de coneixement ni raó, així que és inextixtent.
Si algú et diés que romàn allà, t’estaria expressant la seva realitat, que tu no coneixes ni pots conèixer, doncs per a tu no exitsteis.
Perquè mai podem arribar a conèixer la realitat i la veritat absoluta, ja que per fer-ho, hauríem de juntar totes les perspevtives posibles.
  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • Twitter
  • RSS

SEGON TRIMESTRE

Comencen les activitats del segon trimestre
  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • Twitter
  • RSS