Són reals o semblen reals? En quin sentit són aparença o realitat? Justifica la resposta
Un miratge: no és més que un clara aparença perquè ni tan sols es pot veure sempre ni percebre i, segons els ulls d'una altra persona per exemple, no el veu.Que em toqui la loteria: es una possibilitat, ja que encara no ha passat però pot arribar a ser un fet verídic, del qual es tindrà constància i el qual tothom que vulgui podrà comprovar, per tant, una realitat.
Lara Croft: és una aparença que no podria arribar a ser realitat, ja que la persona a la que se li anomena Lara Croft mai no ho podrà ser perque ja és una persona i no podria ser una altra. Podriem anomenar Lara Croft a un nou individu però no seria real, ja que aquest no compliria totes les característiques del que hi ha darrere de les dues paraules.
Napolleó Bonaparte: apriori diria que és real, perquè el primer que pensen quan veiem aquest nom seria en una persona. Però el que jo penso és que, jo no l'he vist mai, no l'he percebut, jo noen tinc constància de que aquesta persona existeixi i si ens guiéssim per la frase de l'idealisme: "allò que jo no percebo, per a mi no existeix", Napoleó Bonap
arte seria només una aparença.
- Una flor de plàstic: podem entendre el que rebem per l'experiència sensible com una impressió, uan realitat. Jo veig l'objecte, el percebo, per a mi és real. Però també el puc veure com una aparença si penso que el que veig és només un conjunt d'àtoms units que donen una forma, però no els podem veure.
- El meu aprovat: a simple vista pensaria,´és real, si aproves tens una conseqüència que fa que el fet sigui real, però si ens plantegem, què és un aprovat? és un conjunt d'àtoms , un objecte? No, es quelcom abstracte del qual se'n percep l'efecte. Aquest fet posa en dubte si és real o aparent.
La meva alegria per l'aprovat: es una realitat, durant el període de temps que dura, en tens constància, t'agrada, la sents, per a tu existeix. Però quan va passant, va cambiant i va fent-se una simple aparença que, al cap d'un mes, podràs recordar però ja no és real.
Els records de l'estiu: per a mi seria com l'anterior, en l'interval de temps que va durar, va ser real, vas viure els fets, en vas tenir constància, però ara mateix què tens d'ells? una certa impressíó, que recordes haver-la viscut però que ara no la pots sentir, crec que seria segons l'idealisme, que com ja no ho vius, no existeix.
Els amics del xat: mescla entre realitat i aparença, jo crec que és més bé una aparená, perque tu no pots crear-te la teva realitat imaginant-te qui s'amaga en l'altre ordinador, si no és com tu t'imagines? I si en comptes de ser un adult és un nen? ja no és la realitat, pots pensar que és real pel fet de que tu obtens una resposta al teu estímul, que tu no parles al no res, però no saps amb que/qui parles, per tant per mi aquesta petita característica de la realitat no compensaria, per tant és aparença.
El somni d'aquesta nit: és com els records de l'estiu, un somni el definiriem com a irreal però mentre el somni trancorre, el cervell està pensant, per tant, alguna cosa s'està duent a terme, està existint. Tot hi que quan passa, a vegades ni tan sols ens enrecordem, per tant és una aparença, és com si no hagués existit.
La meva imatge en un mirall:el mirall reflexa la realitat, el jo, però allò que veiem al mirall no és realment el jo així que si giro la vista o m'en vaig allò reflxat al mirall deixa d'existir, d'alguna manera s'en va, per tant és una parença, perque el que jo veig al mirall és un reflexe de la realitat.
Triangle equilàter: és una realitat, tot hi que es designés amb un altre nom, continuaria sent la mateixa figura, així que és una realitat total. Igual que el 2x2=4.
La mort: és una realitat, ja que no podria no haver existit i no deixa ni deixarà d'existir, és quelcom que va més enllà del coneixement universal i que sempre farà efecte en tothom , to hi que varïi el temps en que ho faci.
El que sento al veure una pel·lícula: mentre sento, el meu cos està fent que alguna cosa existeixi, així que, durant l'interval que jo penso hi ha una realitat, unes conseqüències, però és quelcom passatger, que no roman al cos, que després ja no es manifesta així que per mi seria una aparença. A més no és quelcom invariable, ja que si aquella pel·licula hagués sigun d'una altra manera, potser a mi no m'hagués agradat i m'hagués causat una altra sensació.
Una pel·lícula: una pel·licula existeix, en podem tenir constància, però podria no haver existit, si aquella pel·lícula es trenca, ja no obtenim el que vol transmetre, el seu contingut, per tant, deixa d'existir, així que per ami no és quelcom real totalment tot hi que tingui característiques que es relacionene amb la veritat.
