Buscant el bé dels nostres semblants, trobarem el nostre.

1. Anàlisi
   L'autor es pregunta què és cert i què no és cert. La veritat ha perdut el seu significat original.
   Quan quelcom és real, és cert. Hi ha una concordança entre el nostre estat de seguretat sobre la realitat i el que es cert vertaderament. L'objectiu de Heidegger amb el text és expressar que si no tenim enunciat, no hi ha certesa, perquè no hi ha lògica.

Comparació
En el text trobem el concept d'autoritat, és a dir, una veritat és acceptada perque és onada per algú entès n la metèria, un expert.També trobem la tradició, és a dir una costum que s'ha mantingut durant molt de temps i la societat la donem com a certa
L'autor defensa la teoria de la veritat de la correspondència, que veiem que expressa la relació entre el que es diu d'una cosa i el que és(realitat).

L'autor: Martin Heidegger
Martin Heidegger (Meßkirch, Alemanya, 26 de setembre del 1889 - Todtnauberg, Alemanya, 26 de maig del 1976) fou un filòsof alemany.
Va estudiar teologia catòlica i més tard filosofia a la Universitat de Friburg de Brisgòvia, on va ser alumne d'Edmund Husserl, el fundador de la fenomenologia.
Va començar la seva activitat docent a Friburg en 1915, per a després ensenyar durant un període (1923-28 a Marburg. Va retornar a Friburg en aquest últim any, ja com Professor de Filosofia.
Va influir molt especialment en l'obra de la filòsofa Hannah Arendt. L'estil didàctic i escriptural de Heidegger en "Ésser i Temps", va influir en l'estil que utilitza Jean-Paul Sartre en "L'Ésser i el no-res", i fins i tot en el de Jacques Lacan quan redacta els seus "Escrits". Ara bé,l'obra de Heidegger aborda, en tractar problemes ontològics, també problemes de tipus semiòtic, és d'aquesta manera que influeix directament en els hermenèutics: Paul Ricoeur, Rudiger i Hans-Georg Gadamer.
- Períodes de la seva obra
La casa on Heidegger es va criar a Meßkirch
Tomba de Martin HeideggerL'obra de Heidegger sol entendre's com separada en dos períodes distints, pel que és habitual parlar de dues etapes o moments en el seu pensament:
Moment que se serveix de l'analítica existencial com instrument o "prolegomen" per a una nova metafísica.
Un segon període en el qual, com el propi autor assenyala, concep el seu pensament com el desenvolupament d'una "història de l'ésser". L'objectiu fonamental d'aquesta "història de l'ésser" radica en la comprensió dels vincles entre el desenvolupament de la qüestió de l'ésser en la filosofia i la història d'Occident.
En conseqüència, en ambdós períodes hi ha un mateix objectiu unificador: l'elaboració d'un nou concepte d'"ésser". El primer ve marcat per la seva principal obra, Ésser i temps (1927), que fa un estudi de la existència humana en el qual confluïxen tres tradicions filosòfiques: Historicisme (Dilthey), Irracionalisme (Kierkegaard) i Fenomenologia (Husserl).
En la segona etapa del seu pensament, el filòsof estudia la història de la metafísica com procés d'oblit de l'ésser, des de Plató, i com caiguda inevitable en el nihilisme (quan es pensa l'ens tan sols, aquest acaba per aparèixer buit). D'aquesta època són especialment interessants les obres que revisa la història de la Filosofia, a través de les quals anirà aflorant una "nova metafísica" que, en realitat, ja estava en germen en Ésser i temps, només que allà va romandre oculta entre els diversos i penetrants anàlisis antropològics que va portar a terme .