ACTIVITAT 7. Comentari "La ignorància de Sòcrates"

La ignorància socràtica: Apologia de Sòcrates, 21 b-e.
"Considereu per què us recordo aquests fets: vull mostrar-vos d'on ha partit la
calúmnia. Havent sentit això vaig pensar entre mi: «¿Què vol dir el déu i quin
sentit té el seu mot? Car jo tinc consciència de no ésser savi, ni poc ni molt.
¿Què pot voler dir, dient que sóc el més savi de tots? No mentirà pas, car no li
és possible.» Durant molt de temps vaig restar perplex sobre què volia dir. A la
fi, ben a desgrat, vaig decidir-me a investigar-ho en la següent forma: vaig
anar a un home que passava per savi, convençut que amb ell provaria la veritat
de l'oracle, si és que podia provar-la enlloc, i aleshores podria dir-li: «Vet aquí
un home que sap més que jo, i en canvi tu has dit que jo sóc més savi.»
Examinat a fons l'home que m'havia proposat d'estudiar -no cal dir el seu nom,
era un dels nostres homes d'Estat-, en conversar amb ell vaig tenir la
impressió, atenesos, que l'home en qüestió semblava certament savi als ulls de
molta gent i sobretot als d'ell mateix, però en realitat no ho era; i aleshores
vaig provar de fer-li veure que ell prou es pensava ésser savi, però que no ho
era. Amb la qual cosa ja vaig ésser odiat d'ell i de molts dels presents; i mentre
me n'anava pensava entre mi: «Tanmateix, de més savi que aquest home bé
ho sóc, perquè ningú dels dos no sap res; però mentre ell es pensa saber
alguna cosa, no sabent res, jo, com que no sé res, no em penso saber. Sembla,
doncs, que jo sóc més savi que ell en aquesta mica: que, el que no sé, tampoc
no em penso saber-ho.» Aleshores me n'aní a un altre que passava per ésser
encara més savi, i em va semblar exactament el mateix; i així vaig fer d'ell i de
molts altres uns enemics meus."


Idees principals
Sòcrates es defensa d'aquells qui l'acusen, qui l'han condemnat.
Per això, mitjançant la ironia pròpia d'aquest, consulta a un no savi que afirma ser savi, i se n'adona de que no ho és. Sòcrates és més savi pel fet de que ningú dels dos (ni ell ni el "savi") sap res però l'hom s'ho pensa, i Sòcrates reconeix la veritat.
Títol
Pensa que sap, però no sap, ignora
Anàlisi
Es tracta d'un fragment de la primera etapa de Plató, la joventut, en la qual es tracta de diàlegs de Sòcrates i la seva doctirna, en comptes de la de Plató,, aquest fet és una eina per saber del pensament filosòfic de Sòcrates.
En el text es veu reflectida la idea principal d'aquesta primera etapa, el Què és déu? Què vol dir?. Déu és com l'ésser de Parmènides, perfecte, o és ésser no savi, normal?
Sòcrates segons el seu mètode socràtic, durant el text va intentant trobar la veritat absoluta, aquella que val per a tothom, és a dir, universal. També veiem reflectit, tot i que en un aspecte probablement diferent o més difícil d'interpretar, l'intel·lectualisme moral.
Pèr Sòcrates, el savi que diu ser savi, serà savi si sap el que és la saviesa, per tant Sòcrates sap que els aparentment savis no saben el que és la saviesa, aicí que no en són de savis. Sòcrates dedueis que si el fals savi pensa que és savi, i no ho és, Sòcrates serà més savi peñ fet d'adonar-se'n que aquell no en sap de saviesa.
Comparació
Sòcrates ensenya, transmet, fa que aquell qui l'escolta i n'apren d'ell, es trobi per dintre, però no cobra pel seu ensenyament, com és el cas dels sofistes.
Un punt en comú seria el fet de que tant Sòcrates com els sofistes es pregunten el "què és?" de les coses i tracten, amb mètodes diferents, d'esbrinar-ho.
Mentre que els sofistes entenen el relativiste com a eina per entendre la veritat, pensen que aquesta s'assoleix per mitjà d'opinions, quelcom es favorable, avantatjós per un, i aquesta mateixa cosa és desfavorable i desadvantatjós per l'altre, Sòcrates defensa el concepte universal, en aquest cas pensaria que hi ha un punt, un bé en el qual tothom hi coincideix.
Segons la meva opinió, si haguéssin estat els sofistes els qui s'haguéssin trobat en la situació que exposa el text, s'haguéssin quedat amb les opinions dels diferents dalsos savis per tal d'arribar a la veritat.
I finalment m'agradaria destacar el concepte del diàleg propi de Sòcrates, ja que ell busca la veritat fent curtes preguntes o afirmacions, que es pugin debatre mitjançant el diàleg.

Ja que el text parla de la defensa de Sòcrates, he volgut posar aquest video que explica una mica les causes de la seva calúmnia i l'actitud de Sòcrates envers aquestes.

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • Twitter
  • RSS

ACTIVITAT 6. Dibuix del Mite de la Caverna

En aquest dibuix del mite de la caverna he volgut representar de manera abstracta els seus símbols. En primer lloc, els objectes de formes, les ombres dels quals queden representades a la paret a causa de la llum.
Seguidament he dibuixat unes mans encadenades, simbolitzant els homes de dins de la caverna, encadenats, privats de llibertat, que l'únic que veuen són les ombres.
(si cliqueu a la imatge podreu llegir una introducció, seguída del mite)
  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • Twitter
  • RSS

ACTIVITAT 5. Comentari del Mite de la Caverna i símbols


Aquest mite explica el fet de que hi han uns homes a una caverna, encadenats de peus i mans, assegunts de manera que només poden veure el fons de la caverna, no l’exterior. Darrere d’ells hi ha un foc que il•lumina la caverna. Hi ha un camí, pel qual passen persones que transporten siluetes d’objectes, les quals es reflecteixen, gràcies al foc, a la paret de la caverna.
Degut que allò és l’únic que veuen els presoners, per a ells la realitat, no són més que un conjunt d’interpretacions de la realitat.
Només els presoners que aconseguíssin lliurar-se de les cadenes, aconseguirien pujar i veure la realitat real.
El mite de la Caverna el trobem al llibre VII de la República. Podríem dir que és una de les obres més importants de la filosofía platónica, sinó la més important.
Defensa la teoría de les idees de Plató. Aquesta teoría es basa en la distinció entre dos conceptes:
- El món de les coses, de les aparences, de les ombres, que es perceben amb els sentits.
- El món de les idees, immaterial, al qual s'arriba a través del camí del coneixement.
En el mite de la Caverna, trobem el món de les coses a la caverna, a les ombres projectades a la paret, que són les còpies de la matèria del món sensible.
El món intel•ligible, seria l’exterior, el Sol, identificat amb el foc en el món sensible.
Les cadenes dels presoner simbolitzen la ideea de Plató del fet de que el cos és la presó de l’ànima, actua com unes cadenes de les quals ens hem d’alliberar.
Quan el presoner s’allibera de les cadenes, simbolitza aquest moment com de purificació de l’anima. A mesura que ascendeix pel camí, podrà conèixer la realitat. És un camí difícil, com la vida, un camí en el qual has d’aprendre i en el cual costa d’avançar.
Finalment podriem trobar una interpretació en la majoria d’éssers humans que queden a la “caverna”, és a dir, situant-nos en l’època de Plató, que només unes persones seleccionades podran accedir a la veritat, els filòsofs.
  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • Twitter
  • RSS

ACTIVITAT 4. Comparació entre Empèdocles, Anaxàgores i atomistes

Els tres filòsofs són presocràtics, cadascun té el seu pensament. La idea de que del no res no en pot sortir res, que no hi ha un origen ni un final forma part de pensaments de molts filòsofs. Per exemple, Empèdocles defensa el seu principi, basat en una esfera que conté els quatre elements, foc, terra, aire, aigua mentres Anaxàgores defensa que tot es crea a partir d'homeomeries o llavors, i les combinacions adequades d'aquestes, de manera que tots els organismes contenen llavors de molts altres organismes. Empèdocles exposa també la seva idea de l'amor i l'odi, dos contraris que es complementen per que el cosmos s'equilibri. Mentres Empèdocles es reflecteix més amb el pensament d'heràclit, Anaxàgores s'identifica més amb Parmènides.
Demòcrit, va ser un filòsof presocràtic atomista, és a dir que refuta les tesis basades en allò abstracte, com la de Parmènides i en aquest cas, ja que les homeomeries son semblants a l'ésser, i exposa la seva teoria de que tot es matèria, i la matèria està formada per àtoms que es mouen en un buit necessari. Però per a mi els àtoms els identificaria amb les homeomeries, ja que reuneixen certes característiques. Per acabar, els atomistes refuten també la ideea principal de molts filòsofs del ésser, i posa com a opció el no ésser també, questió que donarà lloc a molts debats en filòsofs posteriors.

Per saber-hi més!
Empèdocles, Anaxàgores, Demòcrit

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • Twitter
  • RSS

ACTIVITAT 3. Comentari text 7 de Parmènides




Idees principals
L'ésser és únic, immortal. No és, no ha sigut ni serà, perquè si hagués sigut, quin seria el seu orgien? Perquè hauria d'haver nascut quelcom del no res? Del no res no pot sortir res.
L'ésser no ha nascut, ni morirà, perquè és perfecte i això no deixaria que ho fós.

Títol
Immutable, inengendrable, perfecte, l'ésser


Anàlisi del text
Parmènides defensa el seu principi més important del seu pensament, l'ésser. El text reflecteix el monisme ontològic de l'autor, ja que l'ésser és inengendrable, perdurador, etern, únic, que no es mou. L'ésser no ha pogut néixer, perquè llavors hi hauria un origen, el no res, i del no res no en pot sortir res.L'ésser és perfecte així que o és o no és. Mitjançant el text també podem veure la forma que té Parmènides d'expressar dues idees contràries per escollir, argumentant-les.


Comparació
Parmènides és un autor presocràtic, que expressa les seves idees, les quals califica com a immutables. En canvi Heràclit i les seves idees, donen lloc al desenvolupament de certs
conceptes i a diverses opinions. Mentre que Heràclit defensa el monisme dinàmic, és a dir, el principi que canvia, mutable. Parmènides és tot el contrari, parteix del monisme ontologic és a dir allò que roman immutable, que no ha canviat i que no cambiarà, és a dir, allò perfecte.
Segons la meva opinió, Heràclit i Parmènides tenen un punt en comú. Heràclit defensa la lluita de contràris, el dia i la nit, la vida i la mort, tot hi que amb coses que podem rebre per l'experiència sensible, però Parmènides també fa una mica aquesta lluita amb l'ésser, o és, o no és, o va néixer o no va néixer, si és no pot no ser (contraris). És per això que crec que hi ha un punt en comú.
A continuació un deixo un quadre comparatiu entre Heràclit i Parmènides



Si no es veu ve, us deixo l'enllaç








  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • Twitter
  • RSS

ACTIVITAT 2. Heràclit i Parmènides

-

Heràclit i Parmènides respectivament

Idees
En el fragment d’Heràclit,exposa la seva idea principal de la seva teoria el fet del monisme dinamin una realitat o univers que canvia. El fet de que el món canviï,és degut a la lluita de contraris segons l'ordre del temps, tot té el seu contrari, és una lluita entre la presència i la no presència. L'autor parla de la discòrdia pel fet de que per exemple, si hi ha dia no hia ha nit,si hi ha justícia, no hi ha injustícia i així aquesta guerra va succeïnt, no perquè si, el que és, és perquè ha de ser.

En el fragment de Parmènides, l’autor defnesa que allo que pensem ,és, i allò que podem pensar i que no podem dir, no és. L'aurtor pretén que ens adonem de que els sentits ens enganyen, de que l'hombe camina ignorant creient que els sentits expressen la veritat però allò que percebem per mitjà dels sentits són només aparences (via dels sentits). El filòsof no està d'acord amb l'existència del ésser i del no-ésser a la vegada, segons ell, l'ésser és l'únic que existeix. Finalment podem interpretar el fet de que només la raó o lógos et porta a la veritat i són els sentit els que no deixen assolir-la.


Títol- Allo comú i allo que es tria

Comparació
Tots dos autors defensen les seves idees principals de la seva teoria, però que són completament contràries. Els dos son monistes pero mentre Heràclit defensa el monisme dinàmic, és a dir, un univers que està en constant canvi, que està sempre en lluita (lluita de contraris), Parmènides critica la concepció d'Heràclit i la refuta, defensa el monisme ontològic, perquè per a ell res no canvia, i hi ha un ésser, perfecte immutable, inengendrable, homogeni continu...



Biografia de Heràclit (pàgina semblant a la wikipedia anomenada wikifilosofia)
Biografia de Parmènides
  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • Twitter
  • RSS

ACTIVITAT 1. Comentari pàgina 11. Anaximandre de Milet


"D’allà d’on ve el naixement als éssers, allà troben també la seva destrucció, segons la necessitat. És com si es paguessin mútues retribucions i penes per la seva injustícia, segons l’ordre del temps."



Idees
Aquest fragment fa referència a la idea més important que exposa Anaximandre, l'ápeiron, segons el qual tot segueix un ordre, una rutina, res romàn estable tant en la natura com en allò material.

Comentari
Nosaltres naixem, anem canviant física i moralment fins que tornem a ser el no res, el que erem abans de néixer, el mateix passa amb una planta, aquesta abans de créixer és inexistent, i després ho tornarà a ser, o amb l'univers, si s'aplica la teoria la qual defensa que l'univers i tots els planetes es concentraran en un punt, com a l'inici.
La realitat llavors, és quelcom inestable,, que va canviant segons l'ordre del temps, que regeix els determinats cicles de cada cosa, com per exemple el cicle de la nostra vida,, d'un arbre, d'un insecte.
La vida en general, el dia a dia, està plena de cicles, de períodes que comencen igual i acaben igual i que es van repetint.

Títol
L'
àpeiron com a principi i fi

Comparació
De moment aquest text només és possible compararl-lo amb Tales de Milet, filòsof del segle V a.C, que, com Anaximandre, és monista, és a dir, defensa un sol prinicipi, però en el cas de Tales, té com a arkhé l'aigua. Tales era un gran observador de la natura, i es va adonar que l'aigua era necessaria per a la nostra vida diaria, per a tot, i són aquestes observacions les que van fer pensar a Tales que l'aigua era l'arkhé. Anaximandre en canvi, no pensava que l'arkhé fós quelcom material, com Tales, així que per a Anaximandre era quelcom abstracte, l'ápeiron.

Vols saber una mica més sobre Anaximandre? Fés clic!

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • Twitter
  • RSS

Comencem la segona etapa!


Després d'aquesta merescuda i esperada pausa d'estiu, comecem una nova etapa de cara al nostre futur, i per tant de cara també a la nostra assignatura de filosofia, l'última etapa i potser la més important per a molts.
Quan assolim la nostra meta, al juny de l'any que bé, molts records ens quedaran a la memòria, sobretot quan ens adonem que cadascú ha escollit un camí, i que el present d'ara, serà passat.

Així que iniciem el curs amb energia i també el blog de filosofia.

Fins aviat
  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • Twitter
  • RSS