ACTIVITAT 7. Comentari "La ignorància de Sòcrates"
La ignorància socràtica: Apologia de Sòcrates, 21 b-e.
"Considereu per què us recordo aquests fets: vull mostrar-vos d'on ha partit la
calúmnia. Havent sentit això vaig pensar entre mi: «¿Què vol dir el déu i quin
sentit té el seu mot? Car jo tinc consciència de no ésser savi, ni poc ni molt.
¿Què pot voler dir, dient que sóc el més savi de tots? No mentirà pas, car no li
és possible.» Durant molt de temps vaig restar perplex sobre què volia dir. A la
fi, ben a desgrat, vaig decidir-me a investigar-ho en la següent forma: vaig
anar a un home que passava per savi, convençut que amb ell provaria la veritat
de l'oracle, si és que podia provar-la enlloc, i aleshores podria dir-li: «Vet aquí
un home que sap més que jo, i en canvi tu has dit que jo sóc més savi.»
Examinat a fons l'home que m'havia proposat d'estudiar -no cal dir el seu nom,
era un dels nostres homes d'Estat-, en conversar amb ell vaig tenir la
impressió, atenesos, que l'home en qüestió semblava certament savi als ulls de
molta gent i sobretot als d'ell mateix, però en realitat no ho era; i aleshores
vaig provar de fer-li veure que ell prou es pensava ésser savi, però que no ho
era. Amb la qual cosa ja vaig ésser odiat d'ell i de molts dels presents; i mentre
me n'anava pensava entre mi: «Tanmateix, de més savi que aquest home bé
ho sóc, perquè ningú dels dos no sap res; però mentre ell es pensa saber
alguna cosa, no sabent res, jo, com que no sé res, no em penso saber. Sembla,
doncs, que jo sóc més savi que ell en aquesta mica: que, el que no sé, tampoc
no em penso saber-ho.» Aleshores me n'aní a un altre que passava per ésser
encara més savi, i em va semblar exactament el mateix; i així vaig fer d'ell i de
molts altres uns enemics meus."
Idees principals
Sòcrates es defensa d'aquells qui l'acusen, qui l'han condemnat.
Per això, mitjançant la ironia pròpia d'aquest, consulta a un no savi que afirma ser savi, i se n'adona de que no ho és. Sòcrates és més savi pel fet de que ningú dels dos (ni ell ni el "savi") sap res però l'hom s'ho pensa, i Sòcrates reconeix la veritat.
Títol
Pensa que sap, però no sap, ignora
Anàlisi
Es tracta d'un fragment de la primera etapa de Plató, la joventut, en la qual es tracta de diàlegs de Sòcrates i la seva doctirna, en comptes de la de Plató,, aquest fet és una eina per saber del pensament filosòfic de Sòcrates.
En el text es veu reflectida la idea principal d'aquesta primera etapa, el Què és déu? Què vol dir?. Déu és com l'ésser de Parmènides, perfecte, o és ésser no savi, normal?
Sòcrates segons el seu mètode socràtic, durant el text va intentant trobar la veritat absoluta, aquella que val per a tothom, és a dir, universal. També veiem reflectit, tot i que en un aspecte probablement diferent o més difícil d'interpretar, l'intel·lectualisme moral.
Pèr Sòcrates, el savi que diu ser savi, serà savi si sap el que és la saviesa, per tant Sòcrates sap que els aparentment savis no saben el que és la saviesa, aicí que no en són de savis. Sòcrates dedueis que si el fals savi pensa que és savi, i no ho és, Sòcrates serà més savi peñ fet d'adonar-se'n que aquell no en sap de saviesa.
Comparació
Sòcrates ensenya, transmet, fa que aquell qui l'escolta i n'apren d'ell, es trobi per dintre, però no cobra pel seu ensenyament, com és el cas dels sofistes.
Un punt en comú seria el fet de que tant Sòcrates com els sofistes es pregunten el "què és?" de les coses i tracten, amb mètodes diferents, d'esbrinar-ho.
Mentre que els sofistes entenen el relativiste com a eina per entendre la veritat, pensen que aquesta s'assoleix per mitjà d'opinions, quelcom es favorable, avantatjós per un, i aquesta mateixa cosa és desfavorable i desadvantatjós per l'altre, Sòcrates defensa el concepte universal, en aquest cas pensaria que hi ha un punt, un bé en el qual tothom hi coincideix.
Segons la meva opinió, si haguéssin estat els sofistes els qui s'haguéssin trobat en la situació que exposa el text, s'haguéssin quedat amb les opinions dels diferents dalsos savis per tal d'arribar a la veritat.
I finalment m'agradaria destacar el concepte del diàleg propi de Sòcrates, ja que ell busca la veritat fent curtes preguntes o afirmacions, que es pugin debatre mitjançant el diàleg.
"Considereu per què us recordo aquests fets: vull mostrar-vos d'on ha partit la
calúmnia. Havent sentit això vaig pensar entre mi: «¿Què vol dir el déu i quin
sentit té el seu mot? Car jo tinc consciència de no ésser savi, ni poc ni molt.
¿Què pot voler dir, dient que sóc el més savi de tots? No mentirà pas, car no li
és possible.» Durant molt de temps vaig restar perplex sobre què volia dir. A la
fi, ben a desgrat, vaig decidir-me a investigar-ho en la següent forma: vaig
anar a un home que passava per savi, convençut que amb ell provaria la veritat
de l'oracle, si és que podia provar-la enlloc, i aleshores podria dir-li: «Vet aquí
un home que sap més que jo, i en canvi tu has dit que jo sóc més savi.»
Examinat a fons l'home que m'havia proposat d'estudiar -no cal dir el seu nom,
era un dels nostres homes d'Estat-, en conversar amb ell vaig tenir la
impressió, atenesos, que l'home en qüestió semblava certament savi als ulls de
molta gent i sobretot als d'ell mateix, però en realitat no ho era; i aleshores
vaig provar de fer-li veure que ell prou es pensava ésser savi, però que no ho
era. Amb la qual cosa ja vaig ésser odiat d'ell i de molts dels presents; i mentre
me n'anava pensava entre mi: «Tanmateix, de més savi que aquest home bé
ho sóc, perquè ningú dels dos no sap res; però mentre ell es pensa saber
alguna cosa, no sabent res, jo, com que no sé res, no em penso saber. Sembla,
doncs, que jo sóc més savi que ell en aquesta mica: que, el que no sé, tampoc
no em penso saber-ho.» Aleshores me n'aní a un altre que passava per ésser
encara més savi, i em va semblar exactament el mateix; i així vaig fer d'ell i de
molts altres uns enemics meus."
Idees principals
Sòcrates es defensa d'aquells qui l'acusen, qui l'han condemnat.
Per això, mitjançant la ironia pròpia d'aquest, consulta a un no savi que afirma ser savi, i se n'adona de que no ho és. Sòcrates és més savi pel fet de que ningú dels dos (ni ell ni el "savi") sap res però l'hom s'ho pensa, i Sòcrates reconeix la veritat.
Títol
Pensa que sap, però no sap, ignora
Anàlisi
Es tracta d'un fragment de la primera etapa de Plató, la joventut, en la qual es tracta de diàlegs de Sòcrates i la seva doctirna, en comptes de la de Plató,, aquest fet és una eina per saber del pensament filosòfic de Sòcrates.
En el text es veu reflectida la idea principal d'aquesta primera etapa, el Què és déu? Què vol dir?. Déu és com l'ésser de Parmènides, perfecte, o és ésser no savi, normal?
Sòcrates segons el seu mètode socràtic, durant el text va intentant trobar la veritat absoluta, aquella que val per a tothom, és a dir, universal. També veiem reflectit, tot i que en un aspecte probablement diferent o més difícil d'interpretar, l'intel·lectualisme moral.
Pèr Sòcrates, el savi que diu ser savi, serà savi si sap el que és la saviesa, per tant Sòcrates sap que els aparentment savis no saben el que és la saviesa, aicí que no en són de savis. Sòcrates dedueis que si el fals savi pensa que és savi, i no ho és, Sòcrates serà més savi peñ fet d'adonar-se'n que aquell no en sap de saviesa.
Comparació
Sòcrates ensenya, transmet, fa que aquell qui l'escolta i n'apren d'ell, es trobi per dintre, però no cobra pel seu ensenyament, com és el cas dels sofistes.
Un punt en comú seria el fet de que tant Sòcrates com els sofistes es pregunten el "què és?" de les coses i tracten, amb mètodes diferents, d'esbrinar-ho.
Mentre que els sofistes entenen el relativiste com a eina per entendre la veritat, pensen que aquesta s'assoleix per mitjà d'opinions, quelcom es favorable, avantatjós per un, i aquesta mateixa cosa és desfavorable i desadvantatjós per l'altre, Sòcrates defensa el concepte universal, en aquest cas pensaria que hi ha un punt, un bé en el qual tothom hi coincideix.
Segons la meva opinió, si haguéssin estat els sofistes els qui s'haguéssin trobat en la situació que exposa el text, s'haguéssin quedat amb les opinions dels diferents dalsos savis per tal d'arribar a la veritat.
I finalment m'agradaria destacar el concepte del diàleg propi de Sòcrates, ja que ell busca la veritat fent curtes preguntes o afirmacions, que es pugin debatre mitjançant el diàleg.
Ja que el text parla de la defensa de Sòcrates, he volgut posar aquest video que explica una mica les causes de la seva calúmnia i l'actitud de Sòcrates envers aquestes.
Read Users' Comments (0)
