Buscant el bé dels nostres semblants, trobarem el nostre.: ACTIVITAT 3. Comentari text 7 de Parmènides

ACTIVITAT 3. Comentari text 7 de Parmènides

Posted in | en 10:36

Idees principals

L'ésser és únic, immortal. No és, no ha sigut ni serà, perquè si hagués sigut, quin seria el seu orgien? Perquè hauria d'haver nascut quelcom del no res? Del no res no pot sortir res.

L'ésser no ha nascut, ni morirà, perquè és perfecte i això no deixaria que ho fós.

Títol

Immutable, inengendrable, perfecte, l'ésser

Anàlisi del text

Parmènides defensa el seu principi més important del seu pensament, l'ésser. El text reflecteix el monisme ontològic de l'autor, ja que l'ésser és inengendrable, perdurador, etern, únic, que no es mou. L'ésser no ha pogut néixer, perquè llavors hi hauria un origen, el no res, i del no res no en pot sortir res.L'ésser és perfecte així que o és o no és. Mitjançant el text també podem veure la forma que té Parmènides d'expressar dues idees contràries per escollir, argumentant-les.

Comparació
Parmènides és un autor presocràtic, que expressa les seves idees, les quals califica com a immutables. En canvi Heràclit i les seves idees, donen lloc al desenvolupament de certs

conceptes i a diverses opinions. Mentre que Heràclit defensa el monisme dinàmic, és a dir, el principi que canvia, mutable. Parmènides és tot el contrari, parteix del monisme ontologic és a dir allò que roman immutable, que no ha canviat i que no cambiarà, és a dir, allò perfecte.

Segons la meva opinió, Heràclit i Parmènides tenen un punt en comú. Heràclit defensa la lluita de contràris, el dia i la nit, la vida i la mort, tot hi que amb coses que podem rebre per l'experiència sensible, però Parmènides també fa una mica aquesta lluita amb l'ésser, o és, o no és, o va néixer o no va néixer, si és no pot no ser (contraris). És per això que crec que hi ha un punt en comú.

A continuació un deixo un quadre comparatiu entre Heràclit i Parmènides