Buscant el bé dels nostres semblants, trobarem el nostre.

Idees
Aquest fragment fa referència a la idea més important que exposa Anaximandre, l'ápeiron, segons el qual tot segueix un ordre, una rutina, res romàn estable tant en la natura com en allò material.

Comentari
Nosaltres naixem, anem canviant física i moralment fins que tornem a ser el no res, el que erem abans de néixer, el mateix passa amb una planta, aquesta abans de créixer és inexistent, i després ho tornarà a ser, o amb l'univers, si s'aplica la teoria la qual defensa que l'univers i tots els planetes es concentraran en un punt, com a l'inici.
La realitat llavors, és quelcom inestable,, que va canviant segons l'ordre del temps, que regeix els determinats cicles de cada cosa, com per exemple el cicle de la nostra vida,, d'un arbre, d'un insecte.
La vida en general, el dia a dia, està plena de cicles, de períodes que comencen igual i acaben igual i que es van repetint.

Títol
L'àpeiron com a principi i fi

Comparació
De moment aquest text només és possible compararl-lo amb Tales de Milet, filòsof del segle V a.C, que, com Anaximandre, és monista, és a dir, defensa un sol prinicipi, però en el cas de Tales, té com a arkhé l'aigua. Tales era un gran observador de la natura, i es va adonar que l'aigua era necessaria per a la nostra vida diaria, per a tot, i són aquestes observacions les que van fer pensar a Tales que l'aigua era l'arkhé. Anaximandre en canvi, no pensava que l'arkhé fós quelcom material, com Tales, així que per a Anaximandre era quelcom abstracte, l'ápeiron.

Vols saber una mica més sobre Anaximandre? Fés clic!