Idees principals
Hume comença el text reconeixent que és escèptic. Tot raonament parteix de l'experiència. L'hàbit de viure una situació explica l'existència de la creença. Quan creiem que un objecte existeix més enllà de l'experiència, quan deicem de percebre'l, és l'efecte d'un sentiment peculiar, de l'hàbit, de la creença.
Títol
Defensa de l'escepticisme
Anàlisi
David Hume comença aquest fragment de l'Abstract afirmant que la filosofia d'aquesta obra és escèptica. Hume adopta una posició escèptica dient que no hi ha justícia racional del món exterior. No podem conèixer l'origen de les impressions, sinó que només les coneixem a elles. El raonament humà depèn de l'experiència (empirisme), per tanto no podem saber si un cos existeix més enllà de l'experiència, només podem percebre'l. Si poguéssim conèixer l'origen d'aquestes percepcions podríem saber si existeixen. Per tant no podem conèixer la realitat en si mateixa, només el que rebem pels sentits, és a dir, els fenòmens. Hume destaca la filosofia de la creença. La ment ens porta a creure que els cossos existeixen perquè l'hàbit de rebre'ls per l'experiència fa que pensem que existeixen, però aquesta posició no és més que una creença de la qual no podem negar la possibilitat, però no està comprovada.
El conclusió, Hume diu que no podem evitar emprar la nostra raó en aquest aspecte perquè sinó seriem pirrònics. El pirronisme és l'escepticisme més antic, anomenat així pel filòsof més important, Pirró d'Èlide. Aquest afirma que ni la raó ni els sentits podem proporcionar-nos un coneixement vertader, per tant, cal mantenir-se al marge de tot. Comparació
Podem comparar Hume en aquest cas amb Descartes. Els dos filòsofs es plantegen l'existència dels cossos, principalment Hume, i, Descartes, la de Déu o la del jo cartesià. Però hume és escèptic, és a dir, afirma que no podem arribar a la veritat per motiu de que no podem conèixer l'origen de les impressions que rebem empíricament. No podem rebre l'origen de les percepcions dels cossos, o del pensament, per tant no podem conèixer la veritat. Descartes, en canvi, després de dubtat de tot, creu que si existèix aquest pensament, el jo, i elabora la teoria de les substàncies.
També Plató defensa el coneixement de la veritat absoluta segons el món intel·ligible. Quan l'ànima ascendeixi cap a aquest món, s'alliberarà de la condemna del cos i podrà conèixer les idees, que són universals, per tant Plató també s'oposa a l'escepticisme.
Per últim podem destacar un aspecte present en Kant, Mill i Hume, que és el fenomenisme, és a dir, que el nostre coneixement es guia pels fenòmens que sen's presenten.
