ACTIVITAT 2. La identitat personal
Idees principals
L'autor d'aquest text, David Hume critica la idea de substància, tant la substància material com la substància pensant, el jo. Critica la idea cartesiana del jo, perquè el jo no és res independent, sinó que és un conjunt de percepcions les quals la imaginació uneix.
Tamé critica la substància material, ja que els cossos són un conjunt de percepcions, de les quals no sabem el seu origen.
Títol
La no existència de les substàncies
Anàlisi
L'autor creu que la idea del jo que té Descartes és falsa, perquè el jo no és res més que un conjunt de percepcions, obiament, donades per l'experiència i agrupades per la imaginació, Per tant no pot ser una essència, ni res independent i immutable, perquè aquesta essència no la podem captar perls sentits, així que és falsa.
D'altra banda, tampoc existeix la res extensa o substància material, perque el que podem captar dels cossos són les percepcions, i aquestes percepcions no poden se substància perquè la substància no depen de l'experiència, donc, en conseqüència, la substància material no existeix.
Comparació
Clarament la principal comparació d'aquest text és amb Descartes.Hume critica la idea cartesiana de la substància, ja que la substància és quelcom no basa en l'experiència, i per a Hume, hauriem de poder-la percebre, i com no és així, no existeix. Aquest arguemnt serveix per la res cogitans i la res extensa, és a dir, la subsància mental i la material.
Podem comparar també amb Plató, ja que Plató desconfiaba de tot allò materiall i donaba importància al concepte d'essència, identificat amb les idees.
D'altra banda, podem comparar amb Berkeley, ja que aquest autor diu que només coneixem les idees que Déu ens envia sobre la matèria, i aquesta no existeix.
Acabem l'activitat amb una frase que s'identifica amb aquesta de Hume!
"La costum es la gran guia per a la vida humana"
Saps les diferències entre Hume i Descartes? Si les vols saber fes click!
L'autor d'aquest text, David Hume critica la idea de substància, tant la substància material com la substància pensant, el jo. Critica la idea cartesiana del jo, perquè el jo no és res independent, sinó que és un conjunt de percepcions les quals la imaginació uneix.
Tamé critica la substància material, ja que els cossos són un conjunt de percepcions, de les quals no sabem el seu origen.
Títol
La no existència de les substàncies
Anàlisi
L'autor creu que la idea del jo que té Descartes és falsa, perquè el jo no és res més que un conjunt de percepcions, obiament, donades per l'experiència i agrupades per la imaginació, Per tant no pot ser una essència, ni res independent i immutable, perquè aquesta essència no la podem captar perls sentits, així que és falsa.
D'altra banda, tampoc existeix la res extensa o substància material, perque el que podem captar dels cossos són les percepcions, i aquestes percepcions no poden se substància perquè la substància no depen de l'experiència, donc, en conseqüència, la substància material no existeix.
Comparació
Clarament la principal comparació d'aquest text és amb Descartes.Hume critica la idea cartesiana de la substància, ja que la substància és quelcom no basa en l'experiència, i per a Hume, hauriem de poder-la percebre, i com no és així, no existeix. Aquest arguemnt serveix per la res cogitans i la res extensa, és a dir, la subsància mental i la material.
Podem comparar també amb Plató, ja que Plató desconfiaba de tot allò materiall i donaba importància al concepte d'essència, identificat amb les idees.
D'altra banda, podem comparar amb Berkeley, ja que aquest autor diu que només coneixem les idees que Déu ens envia sobre la matèria, i aquesta no existeix.
Acabem l'activitat amb una frase que s'identifica amb aquesta de Hume!
"La costum es la gran guia per a la vida humana"
Saps les diferències entre Hume i Descartes? Si les vols saber fes click!
0 Response to "ACTIVITAT 2. La identitat personal"
Publicar un comentario