ACTIVITAT 9. Comentari text 7 de Plató
El Demiürg com a causa ordenadora del món: Timeu, 28a i ss.
"Tot el que neix, neix necessàriament per l'acció d'una causa, perquè és
impossible que el que és pugui néixer sense causa. Sempre que l'artesà [el
Demiürg], amb els ulls dirigits cap a allò que és idèntic, es serveix d'aquest
model, sempre que s'esforça en realitzar en la seva obra la forma i les
propietats, tot el que produeix d'aquesta manera és necessàriament bell. Pel
contrari, si els seus ulls es fixessin en allò que ha nascut, si utilitzés un model
sotmès al naixement, la seva obra no seria bella. (...) Si aquest món és bell i el
Demiürg és bo, és evident que ha posat la seva mirada en el model etern. (.
..)
Perquè aquest món és la més bella de les coses que han nascut i el Demiürg és
la més perfecta de les causes. Així, el món que ha nascut en aquestes
condicions ha estat fet d'acord amb allò que és objecte d'intel.lecció i de
reflexió, i que és idèntic. Si això és cert, és també absolutament necessari que
aquest món sigui la imatge d'algun altre món."
Idees principals
Tot el que neix, neix per alguna cosa, per alguna raó. El demiürg, basant-se en allò del món intel·ligible, ho pren com a model, per fel quelcom del món sensible. S'esforça per fer el seu treball, necessàriament bell.
Si el demiürg es fixés en allò que ha sorgit, que ha nascut, el seu treball no seria bell.
El món és perfecte, és la cosa més bella, i el demiürg la més perfecta causa, així que el món concorda amb allò bell, etern, idèntic...
"Tot el que neix, neix necessàriament per l'acció d'una causa, perquè és
impossible que el que és pugui néixer sense causa. Sempre que l'artesà [el
Demiürg], amb els ulls dirigits cap a allò que és idèntic, es serveix d'aquest
model, sempre que s'esforça en realitzar en la seva obra la forma i les
propietats, tot el que produeix d'aquesta manera és necessàriament bell. Pel
contrari, si els seus ulls es fixessin en allò que ha nascut, si utilitzés un model
sotmès al naixement, la seva obra no seria bella. (...) Si aquest món és bell i el
Demiürg és bo, és evident que ha posat la seva mirada en el model etern. (.
..)Perquè aquest món és la més bella de les coses que han nascut i el Demiürg és
la més perfecta de les causes. Així, el món que ha nascut en aquestes
condicions ha estat fet d'acord amb allò que és objecte d'intel.lecció i de
reflexió, i que és idèntic. Si això és cert, és també absolutament necessari que
aquest món sigui la imatge d'algun altre món."
Idees principals
Tot el que neix, neix per alguna cosa, per alguna raó. El demiürg, basant-se en allò del món intel·ligible, ho pren com a model, per fel quelcom del món sensible. S'esforça per fer el seu treball, necessàriament bell.
Si el demiürg es fixés en allò que ha sorgit, que ha nascut, el seu treball no seria bell.
El món és perfecte, és la cosa més bella, i el demiürg la més perfecta causa, així que el món concorda amb allò bell, etern, idèntic...
Títol
Demiürg, món i bellesa com a correspondència
Anàlisi
Aquest fragment pertany al Timeu, un diàleg de bellesa que ens explica l'origen del cosmos
Allò que neix, ha nascut perquè quelcom ha fet que sigui així, en les dues primeres línies es reflecteix una idea pròpia de Plató, com també d'alguns autors presocràtics, i d'altres, fins a l'aparició del cristianisme, que del no res no en pot sortir res.
El demiürg o artesà, el tipus de semidéu, es fixa en allò perfecte del món intel·ligible, la idea,
la qual transforma en una cosa del món sensible. De manera que si es fixa en una ideea, per exemple en la bellesa, perfecte, el seu treball serà bell, crearà una cosa bella, no perfecta però partin de la perfecció de la idea. Així que si el món és perfecte, ha nascut d'acord amb allò que és propi de la perfecció.
Comparació
Podem identificar la primera part del treball del demiürg, és a dir, el món intel·ligible, amb Parmènides, ja que aquest creu en la imperfecció de la matèria, del món sensible, i es basa enla perfecció i immutabilitat de les idees.
La segona part del treball del demiürg, és a dir la conversió d'una ideea en una cosa, el món sensible, la identificaria amb Heràclit, ja que aquest pensaba que la sealitat si que la percebem a través dels sentits.
Read Users' Comments (0)
