ACTIVITAT 1. Comentari text 14 Aristòtil
"I que l'acte no és només millor sinó també més valuós que una bona potència, és manifest a partir del que direm. En efecte, aquelles coses que es diu que tenen potència per a una cosa, tenen la mateixa potència per a les coses contràries: com, per exemple, allò que diem que té la potència d'estar sa, això mateix té també la d'estar malalt, i les té alhora; perquè és la mateixa la potència d'estar sa i la d'estar sofrint, la d'estar quiet i la de moure's, la d'edificar i la d'enderrocar, la de ser edificat i la d'esfondrar-se. Per tant, és possible, alhora, de tenir la potència per als contraris; els contraris, però, són impossibles alhora, i és impossible també que es donin els actes alhora (com, per exemple, l'estar sa i l'estar sofrint), de manera que un dels dos serà necessàriament el bé."
Idees principals
L'acte és superior a la potència. Allò que té potència per alguna cosa, també té potència per al seu contrari. Podem estar en potència d'estar sans o d'estar malalts. Però quan aquestes potències es converteixen en acte, ja no són possibles els contraris. No pots estar malalt en acte i estar sà en acte, hi ha d'haver algun dels dos que sigui el bé.
Idees principals
L'acte és superior a la potència. Allò que té potència per alguna cosa, també té potència per al seu contrari. Podem estar en potència d'estar sans o d'estar malalts. Però quan aquestes potències es converteixen en acte, ja no són possibles els contraris. No pots estar malalt en acte i estar sà en acte, hi ha d'haver algun dels dos que sigui el bé.
Títol
La superioritat de l'acte
Anàlisi
Aquest fragment és del filòsof Aristòtil, de la seva obra, Metafísica. La idea del fragment és clarament la teoria d'acte i de potència del filòsof. Podríem dir que la potència és allò el qual pot succeïr però encara no ha succeït, la possibilitat de ser quelcom o no ser-ho i l'acte, és l'assoliment de l'objectiu. Per exemple, nosaltres estem en potència d'estudiar a la universitat però l'any que ve estarem en acte.ens mostra la teoria de l'acte i la potència. Però podem estar en potència de dos contraris, per exemple podem estar en potència d'aprovar la selectivitat, però també de suspendre-la. Malgrat aquest fet, quan estem en acte de quelcom no podem estar-ho del seu contrari, no podem estar en acte de suspendre i aprovar, de viure i de morir, d'estar sà i malalt a la vegada...
Comparació
L'autor que més hi veig influenciat en aquest fragment a Heràclit. Heràclit d'Efes, anomenat també filòsof del canvi, exposava que tot està regit per contraris, que el món va cambiant segons una successió de contraris. Per tant, de la mort ve la vida, de la malaltia el benesar i així successivament, per tant, podriem aplicar la teoria de la potència i l'acte a Heràclit, dient que, quan el dia estar en acte de ser dia, està també en potència de ser nit, però quan està en acte de ser nit, no pot també estar en acte de ser dia, perque un cop assolit l'ésser, l'acte, no es pot també estar-ho a la vegada per al contrari. Podriem oposar en part la teoria de Parmènides, ja que Parmènides defensa un monisme ontològic, és a dir, un principi que no canvia, oposat a l'existència dels contraris.
Aquest fragment és del filòsof Aristòtil, de la seva obra, Metafísica. La idea del fragment és clarament la teoria d'acte i de potència del filòsof. Podríem dir que la potència és allò el qual pot succeïr però encara no ha succeït, la possibilitat de ser quelcom o no ser-ho i l'acte, és l'assoliment de l'objectiu. Per exemple, nosaltres estem en potència d'estudiar a la universitat però l'any que ve estarem en acte.ens mostra la teoria de l'acte i la potència. Però podem estar en potència de dos contraris, per exemple podem estar en potència d'aprovar la selectivitat, però també de suspendre-la. Malgrat aquest fet, quan estem en acte de quelcom no podem estar-ho del seu contrari, no podem estar en acte de suspendre i aprovar, de viure i de morir, d'estar sà i malalt a la vegada...
Comparació
L'autor que més hi veig influenciat en aquest fragment a Heràclit. Heràclit d'Efes, anomenat també filòsof del canvi, exposava que tot està regit per contraris, que el món va cambiant segons una successió de contraris. Per tant, de la mort ve la vida, de la malaltia el benesar i així successivament, per tant, podriem aplicar la teoria de la potència i l'acte a Heràclit, dient que, quan el dia estar en acte de ser dia, està també en potència de ser nit, però quan està en acte de ser nit, no pot també estar en acte de ser dia, perque un cop assolit l'ésser, l'acte, no es pot també estar-ho a la vegada per al contrari. Podriem oposar en part la teoria de Parmènides, ja que Parmènides defensa un monisme ontològic, és a dir, un principi que no canvia, oposat a l'existència dels contraris.
Penses que en saps molt d'Aristòtil? Comprova-ho!
0 Response to "ACTIVITAT 1. Comentari text 14 Aristòtil"
Publicar un comentario