Buscant el bé dels nostres semblants, trobarem el nostre.: ACTIVITAT 5. El temps va ser creat amb el món pg.98

ACTIVITAT 5. El temps va ser creat amb el món pg.98

Posted in | en 13:04

Idees principals

És fals i incorrecte preguntar-se què feia Déu segles abans de que dués a terme la seva creació, ja uqe en aquell abans no havien transcorregut segles, perquè no havia abans, Déu va crear el temps amb la creació, llavors, és inútil plantejar-se l'existència del temps anterior a la gran obra.
Déu precedeix tots els temps passats perquè és etern i és superior als futur, perquè quan el futur sigui present, en un instant ja serà passat. Els nostres anys canvien, però els de Déu no, els seus anys són eterns, ell viu el present, l'avui, no un dia rera altre, sinó un avui etern.

Títol
Déu creador del temps i etern en ell

Anàlisi del text
Aquest fragment pertany al filòsof Sant Agustí (354-430), concretament a la seva obra Confessions . És untext que parla de Déu, dirigint-se a ell, com si Déu fós el receptor i Sant Agustí l'emissor.
El text comença amb una frase fet referència a una ment peregrina. Per a mí, el fet de dir "peregrina" ho identifica amb el canvi i el pas del temps, ja que aquells qui són peregrins van trobant al seu davant canvis constants i es regeixen segons l'ordre del temps.
A continuació el text formula una pregunta amb molta lògica, que tothom ens podriem haver preguntat, ¿què feia Déu abans de crear el món? quant de temps va deixar passar fins a la creació? Doncs bé, Sant Agustí argumenta que no han pogut haver passat segles (temps) prèvis a la creació, perquè ser Déu qui va crear aquests segles, junt amb el món. No hi havia un abans, no es pot parlar de prèviament, d'abans de crear el món, perquè no existeix, no es pot parlar d'aquells moments perquè no hi havia temps possible per poder explicar-ho ara, perquè el temps i Déu van estretament units.
Déu és superior a tots els temps, és superior al temps passat, ja que per a ell no existeix el passat, perquè és eterm, però tampoc el futur, perquè quant el futur vingui ja no serà futur. Déu no viu un passat ni un futur, sinó un present únic i etern, un avui, i no un demà i un ahir, uns anys que no passen, a diferència dels de les persones.

Comparació
Podem comparar Déu amb l'ésser del filòsof presocràtic Parmènides. Els dos són, no van ser ni seran, són eterns i únics, immutables, superiors. Déu, però, crea el món. Parmènides, manté la idea de que del no res no pot sortir res, però Sant Agustí diu que del no res si que pot sortir alguna cosa, él món, creat per Déu.
Per altra banda compararia el principi ordenador de Plató, anomenat demiürg, la mena de semidéu que fa una cosa, a partir d'una idea del món intel·ligible, mentre que el Déu de Sant Agustí és un déu creador, que simplement crea, crea el món mitjançant la seva perfecció, i fa un treball perfecte, ja que les imperfeccions, el mal del món creat per Déu, no són culpa d'aquest.