ACTIVITAT 4. Carta a Meneceu
Idees principals
En aquest text, Epicur fa referència als temes més importants del seu pensament. Comença parlant de que tothom ha de filosofrar, sense importar l’edat. Segueix amb la base de la filosofía hedonista, el tema del plaer i el dolor i el camí cap a la felicitat, però no tots els plaers s’han d’escollir ni tots els dolos s’han d’evitar. També tracta el tema dels desitjos, que va molt relacionat amb el dels plaers.
Títol
L’objectiu de la felicitat
Anàlisi del text
En aquest text podem veure reflexat tot l’epicureisme, tots els punts de la teoría d’Epicur. Comença recomanant la tasca de filosofar, tothom ha de filosofar, tingui l’edat que tingui. No hem de tenir por a la mort. El savi és qui no te por a la mort i als tres temors bàsics del pensament epicureista.
- Temor a la mort: no hem de temer a la mort, perquè quan estem en vida, la mort no està, i quan la mort està, ja no sentim res.
- Temor als deus: no hem de tenir-los temor ja que ells no es preocupen de preocupacions humanes
- Temor al destí: no hem de tenir por del destí perquè en la nostra vida no hi ha res escrit.
Pel que fa el tema dels plaers, podriem dir que l’objectiu de l’ésser hhumà és assolir la felicitat, els plaers ajuden. El plaer és entès com l’absència de dolor, el fet de no sentir dolor ja és un plaer. Però no tots els dolors s’han d’evitar i tots els plaers s’han d’escollir, perquè un dolor instantani et pot portar a un plaer major, i un plaer instantani et pot portar a un posterior dolor. També destaca la seva classificació de desitjos, els desitjos són la base de la nostra vida, ens movem per desitjos per aconseguir la felicitat.
Comparació
Pel que fa el temor a la mort el podriem comparar amb Heràclit, ja que aquest es el filòsof del canvi. Heràclit també posa l’exemple de que quan hi ha vida no hi ha mort i quan hi ha mort no hi ha vida, per tant són dos termes completament diferents, és el que s’en diu lluia de contraris. D’altra banda, el tema del plaer el podem comparar amb els estoics, mentre epicur identifica felicitat amb plaer, els estoics la identifiquen amb virtut, aquell qui tingui el bé suprem, la máxima virtut, serà més feliç.
En aquest text, Epicur fa referència als temes més importants del seu pensament. Comença parlant de que tothom ha de filosofrar, sense importar l’edat. Segueix amb la base de la filosofía hedonista, el tema del plaer i el dolor i el camí cap a la felicitat, però no tots els plaers s’han d’escollir ni tots els dolos s’han d’evitar. També tracta el tema dels desitjos, que va molt relacionat amb el dels plaers.
Títol
L’objectiu de la felicitat
Anàlisi del text
En aquest text podem veure reflexat tot l’epicureisme, tots els punts de la teoría d’Epicur. Comença recomanant la tasca de filosofar, tothom ha de filosofar, tingui l’edat que tingui. No hem de tenir por a la mort. El savi és qui no te por a la mort i als tres temors bàsics del pensament epicureista.
- Temor a la mort: no hem de temer a la mort, perquè quan estem en vida, la mort no està, i quan la mort està, ja no sentim res.
- Temor als deus: no hem de tenir-los temor ja que ells no es preocupen de preocupacions humanes
- Temor al destí: no hem de tenir por del destí perquè en la nostra vida no hi ha res escrit.
Pel que fa el tema dels plaers, podriem dir que l’objectiu de l’ésser hhumà és assolir la felicitat, els plaers ajuden. El plaer és entès com l’absència de dolor, el fet de no sentir dolor ja és un plaer. Però no tots els dolors s’han d’evitar i tots els plaers s’han d’escollir, perquè un dolor instantani et pot portar a un plaer major, i un plaer instantani et pot portar a un posterior dolor. També destaca la seva classificació de desitjos, els desitjos són la base de la nostra vida, ens movem per desitjos per aconseguir la felicitat.
Comparació
Pel que fa el temor a la mort el podriem comparar amb Heràclit, ja que aquest es el filòsof del canvi. Heràclit també posa l’exemple de que quan hi ha vida no hi ha mort i quan hi ha mort no hi ha vida, per tant són dos termes completament diferents, és el que s’en diu lluia de contraris. D’altra banda, el tema del plaer el podem comparar amb els estoics, mentre epicur identifica felicitat amb plaer, els estoics la identifiquen amb virtut, aquell qui tingui el bé suprem, la máxima virtut, serà més feliç.
0 Response to "ACTIVITAT 4. Carta a Meneceu"
Publicar un comentario