ACTIVITAT 3. La virtut
"En tot allò que és continu i divisible es pot prendre una part més gran, una de més petita o una d'igual, i això o bé respecte a la cosa mateixa o bé respecte a nosaltres; allò que és igual, és un terme mitjà entre l'excés i el defecte. Anomeno terme mitjà d'una cosa allò que està igualment allunyat de cadascun d'ambdós extrems: per això és un i el mateix per a tots. Però, respecte a nosaltres, allò que ni és excessiu ni és massa poc, no és pas un ni el mateix per a tots. (...) Així, doncs, qualsevol entès evita tant l'excés com el defecte, busca el terme mitjà i l'elegeix, però no el terme mitjà de la cosa, sinó el relatiu a nosaltres. Si tot coneixement és així com realitza bé la seva tasca, tot dirigint la mirada cap al terme mitjà i guiant les seves obres cap a ell (...); si, d'altra banda, la virtut -com també la naturalesa- és més exacta i més excel·lent que qualsevol art, haurà de tendir directament vers el terme mitjà. Parlo de la virtut ètica, perquè ella es refereix a passions i accions, i en aquestes hi ha excés i defecte i terme mitjà."
Idees principals
El tema del text se centra en els dos punts, excés i defecte d’Aristòtil. Afirma que hi ha un terme mitjà entre els dos termes, que està just al mig, a la mateixa distancia de cadascun. La persona sàvia busca aquest punt mitjà. Laa virtut, si està entre el defecte i l’excés es trobarà en el terme mitjà, però no les virtuts relacionades amb les passions, sinó les ètiques, les morals, les relacionades, més bé amb el seny.
Títol
L’equilibri entre dos extrems
Anàlisi
Aristòtil comená parlant de coses materials, com a punt clau del seu pensament, d’allò divisible, i destaca dos conceptes, l’excés i el defecte, i l’equilibri entre aquest: el terme mitjà. Qui és virtuós, és a dir, qui posseeix la virtut, sap triar el terme mitjà entre les nostres passions, els nostres desitjos (plaer moderat). Aristòtil quan parla de l’ètica posa exemples entre aquests termes. Per exemple, la temprança és una virtur que representa el terme mitja entre l’excés (llibertinatge) i el defecte (insensibilitat). Qui sap determinar aquesta moderació, és assenyat. Per tant, l’objectiu d’aquesta reflexió és la capacitat de buscar l’equilibri entre el vici i l’escassetat, podriem dir.
Comparació
Podem comparar aquest text amb Plató, per Plató, les virtuts són cosa de l’ànima, cada part de l’ànima representa una virtut, i cadascuna ha de fer allò que li pertoca.
A continuació, degut a que hem pogut veure més filòsofs, allargaré una mica la comparació parlant d’Epicur. Veig un punt en comú amb Epicur, perquè la seva filosofía és una filosofía hedonista , basada en el plaer, i la seva concepció del plaer també és un plaer en equilibri, moderat i uns desitjos que ens fagin feliços però que sapiguem controlar-los.
Idees principals
El tema del text se centra en els dos punts, excés i defecte d’Aristòtil. Afirma que hi ha un terme mitjà entre els dos termes, que està just al mig, a la mateixa distancia de cadascun. La persona sàvia busca aquest punt mitjà. Laa virtut, si està entre el defecte i l’excés es trobarà en el terme mitjà, però no les virtuts relacionades amb les passions, sinó les ètiques, les morals, les relacionades, més bé amb el seny.
Títol
L’equilibri entre dos extrems
Anàlisi
Aristòtil comená parlant de coses materials, com a punt clau del seu pensament, d’allò divisible, i destaca dos conceptes, l’excés i el defecte, i l’equilibri entre aquest: el terme mitjà. Qui és virtuós, és a dir, qui posseeix la virtut, sap triar el terme mitjà entre les nostres passions, els nostres desitjos (plaer moderat). Aristòtil quan parla de l’ètica posa exemples entre aquests termes. Per exemple, la temprança és una virtur que representa el terme mitja entre l’excés (llibertinatge) i el defecte (insensibilitat). Qui sap determinar aquesta moderació, és assenyat. Per tant, l’objectiu d’aquesta reflexió és la capacitat de buscar l’equilibri entre el vici i l’escassetat, podriem dir.
Comparació
Podem comparar aquest text amb Plató, per Plató, les virtuts són cosa de l’ànima, cada part de l’ànima representa una virtut, i cadascuna ha de fer allò que li pertoca.
A continuació, degut a que hem pogut veure més filòsofs, allargaré una mica la comparació parlant d’Epicur. Veig un punt en comú amb Epicur, perquè la seva filosofía és una filosofía hedonista , basada en el plaer, i la seva concepció del plaer també és un plaer en equilibri, moderat i uns desitjos que ens fagin feliços però que sapiguem controlar-los.
0 Response to "ACTIVITAT 3. La virtut"
Publicar un comentario